Des de que el passat setembre vaig veure en pantalla petita (sacrilegi!) la primera part, ja llavors vaig tenir clar que quan estrebessin la segona, la veuria en pantalla gran. Primer encert. Elsegon, és la pel·lícula en sí. Altra vegada, 160 minuts de llargmetratge que en cap cas s'han fet evidents. He estat xalant durant tota la peli, de mera que quan he mirat el rellotge, no ha estat per saber quan faltava per acabar, sinó per pensar quina llàstima que ja s'està acabant.
No és una novel·la fàcil. És molt complicat condensar els embolics de la història que va crear el seu escriptor i fer-les visibles i entenedores. Ho va provar David Lynch i deu n'hi do. Deu ser cosa de la peli el fet que els directors que s'hi han atrevit tinguin una mica una fama de diferents. La primera part acabava amb el planeta Arrakkis dominat pels Harkkonen, que es pensen que han acabat amb tots els Atreides amb l'ajuda de l'emperador. I en Paul i sa mare, amagats entre els fremen, que han de decidir si els accepten o no. I aquí és on guanya molt pes la part més religiosa de la trama, per la idea de que el Paul és el messies que esperen els fremen per alliberar-los. Les proves per ser acceptat, l'arribada de més Harkkonen... bé, tot es va desenvolupant com recordo de la primera peli i més mínimament dels llibres, però de manera pausada i brutal a la vegada. Realment. és per veure al cinema.
Tot està ben fet, el repartiment, el so, el muntatge, els efectes... sorprèn que no tingui més opcions de premis. Ara mateix, estan debatent si vol seguir filmant almenys el llibre següent. No hi ha res decidit. Això sí que ja seria nou, per tant no es compararia amb res ja fet sinó només amb ell mateix. Sigui com sigui, una gran estona de cinema en majúscules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada