diumenge, 24 de juny del 2018

MUNDIAL DE RÚSSIA (1)

Com és habitual cada 4 anys, durant un mes, esportivament tenim un monotema sobre la taula: el mundial de futbol. Aquesta vegada, a Rússia. I quan portem només deu dies de competició, quan només s'han disputat dues de les tres jornades de classificació, és bestial la d'anècdotes, notícies i curiositats que han tingut lloc.
Primera cosa: De debò hi ha favorits? I és que tothom té al cap que Brasil, Alemanya, Argentina, França... són les principals candidates sobre el paper. Doncs quan s'han disputat dos partits de cada grup, Alemanya s'ha salvat de l'eliminació per un gol al minut 95, tot i que encara no s'ha salvat; Argentina, tres quarts del mateix, estan fent el pena, i a punt de quedar eliminades; França està classificada però guanya lleig i sense màgia; i Brasil, no està classificada, però també ha necessita dels gols als últims minuts. La veritat és que les favorites, ho estan fent tan malament que mereixen ser eliminades. Llàstima de les porres que hem fet on les tenim al top four...
Segona cosa: El model de les petites. Si les grans ho estan fent malament, hi ha alguna selecció que agradi? Doncs sí. Apareix Croàcia, Bèlgica, Rússia, Mèxic... i d'altres que són simpàtiques però no tenen la sort d'aquestes quatre. Donarem suport a Bèlgica, que tenen un català d'entrenador, en Robert Martínez.
Tercera cosa: Que ningú s'aixequi fins que piti l'àrbitre. I és que com he dit abans, hi ha molts gols als últims minuts, d'aquells que encara que no t'hi juguis res, et fan saltar del sofà per la importància que tenen pels diferents equips, però sobretot perquè ho fa molt emocionant.
Quarta cosa: No dius res de l'innombrable? Algú dirà que me l'he deixat a la llista de favorits, però és que o em dóna la gana de posar-la. La "roja", per ara, s'està salvant pels pèls, o simplement perquè té un grup assequible. Un empat amb Portugal a 3 per començar. Primera i última vegada (espero), que m'alegro dels gols del Cristiano Penaldo. Quin fàstic! Però necessari. I després van guanyar 1 a 0 a la súperpotència futbolística d'Iran, amb un gol de rebot. Seria grandiós que Marroc els guanyés i quedessin eliminats. Improbable però no impossible. Però si passen, esperem que els toqui l'Uruguay del Luís Suárez i els clavi una bona queixalada... de gols!
Demà comença la tercera ronda, i d'aquí quatre dies ja tindrem els vuitens de final preparats. Veurem quines han quedat fora, quines continuen i més sorpreses!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada