RECORDS DE TERCER

Fa tres mesos vaig començar una trilogia d'entrades que recordava el meu pas per Blanquerna. Records de primer, records de segon, i encara quedava el darrer curs. Tercer no va tenir res a veure amb segon. Si a segon tot va ser bon rotllo, molta crítica amb el vist-i-plau del professorat... aquest cop, les coses van canviar. Als professors de tercer no els agradava gens que hi hagués un grup d'alumnes que qüestionés contínuament el perquè de les coses que fèiem o l'organització de la universitat. Això va provocar més crítica, ja que no acceptaven el què per nosaltres era evident. En cap cas se'ns passava pel cap que estiguéssim equivocats. Podria ser prepotència? Ho dubto, ja que aquest va ser el curs en què vam elaborar un escrit que criticava el sistema de Blanquerna com a fàbrica de mestres poc preparats i que va tenir el recolzament d'estar en el cert per part del professor a qui li vaig presentar l'opinió.
A tercer vam seguir tenint l'assignatura de didàctica de la llengua. Gran part del curs va ser destinat a treballar la nostra ortografia, degut a què la professora deia que escrivíem amb faltes. A veure, doncs si era veritat, que suspenguessin a tots els estudiants que escriguessin malament, no? I als altres, ensenyar-nos per fi didàctica de la llengua! Però no, calia aprovar tothom perquè si no, el nom de Blanquerna perdria. Així que res. Vam acabar magisteri sense saber com ensenyar a llegir i escriure els nostres futurs alumnes.
També teníem didàctica de la literatura. Quins llibres infantils i juvenils eren els més adients, com treballar aquests llibres amb els nens i nenes... Doncs res de tot això. Com si estiguéssim a BUP i COU (ara ESO i Batx), ens van fer llegir llibres com Madame Bovary, Jane Eyre... i fer-ne un treball. He de dir que em vaig plantar. Li vaig dir a la professora que no ho pensava fer perquè no m'ajudava en el què després hauria de fer amb els nens. si de cas, fem-ho amb llibres infantils, no? Resultat: Notable. Un cop més es fa palesa la incoherència del sistema.
I així podríem parlar de gairebé totes les àrees. Potser se salvava Ciències. Allà sí que ens van intentar donar pautes de com treballar-ho a classe, però era una illa enmig d'un oceà de despropòsits.
A més, per molta mala sort, no vaig encertar amb l'escola de pràctiques, El Sagrer. Vaig tenir una tutora de primer de primària que va dir que podia estar allà però que no faria cap unitat didàctica. Per què dimonis vol un practicant, llavors? Resposta: per fer de camàlic, perquè així ens van tractar a tots els estudiants. Coincidien les pràctiques amb la setmana d Carnestoltes, i ens van tenir a tots els practicants fent les decoracions dels passadissos de TOTA
L'ESCOLA! Quina vergonya...
Vaig acabar la carrera amb la sensació de que poques coses havia après per tal d'afrontar la meva futura feina. I puc dir que és veritat. Un cop en una escola, poques coses del què vaig fer en aquells tres anys he portar a la pràctica, justament perquè de pràctica, res de res.