20-S

Si fa una setmana comentàvem el final emocionant del Polònia quan apareixien els personatges dels presos polítics, ahir, una setmana més tard, l'emoció va tornar a entrar a la majoria de cases catalanes. Emetien un reportatge sobre els fets del 20-S, quan la Guàrdia Civil va entrar al departament d'economia, van detenir càrrecs de la Generalitat, i a pocs metres d'allà, simulaven una visita ala seu de la CUP amb l'única intenció de crear escenaris de violència. Com ja vaig explicar al seu moment, a Alea jacta est, no se'n van sortir. Milers de persones van sortir a carrer a defensar la democràcia i no hi va haver violència més enllà d'algun aldarull pels nervis.
El documental mostrava com es van succeir els fets, seguint de molt a prop els dos Jordis, en Sànchez i en Cuixart, que es van erigir com a líders fonamentals per tal de controlar la situació i evitar que res anés malament, ni per part de la Guàrdia Civil ni per part catalana. És un document impactant i que demostra com els dos Jordis intenten de manera pacífica que la jornada esdevingui festiva i sense incidents. Ara, quan porten vuit mesos tancats a la presó, se't fa un nus a l'estómac quan penses que de fet hi són per aquest dia. Diuen que incitaven la violència, que la gent volia entrar al departament, que van pujar al cotxe de la G.C. per humiliar-los. Tot i que se sabia de veu, el documental explica com les accions dels dos homes estan emparaulades amb les forces de seguretat per tal de vetllar per ells i
que no els passi res. Diu en Sànchez en un moment: "Els he ofert aigua i menjar però l'han refusat", i també "Ja som amics".
Doncs les mentides de la justícia espanyola i tot els seu poder els tenen tancats a la presó com a exemple per als altres. I mira, seguim tossudament alçats per tal de treure'ls d'allà i seguir lluitant per la llibertat del país. Era emocionant quan els veiés somriure, o quan apareixen altres líders, com en Junqueres, l'Anna Gabriel, la Marta Rovira... i penses que estan també a la presó o lluny de casa seva exiliats.
I ells parlen encara de passa pàgina? No ho farem mai. Els ponts estan trencats des d'aquells dies. I no es negociarà res més que no sigui la seva llibertat i la nostra com a país. Veient les imatges, tenies també una mica d'enyorança d'aquelles mobilitzacions exprés que tenien lloc dia sí dia també. Quan sorties de casa amb l'estelada a la motxilla i no sabies a quina hora tornaries. També es troba a faltar això. Potser seria hora de recuperar aquell esperit. No el podem deixar dormir de cap de les maneres. Cal la desobediència, perquè ells continuen a la seva, i nosaltres no farem ni permetrem que es faci ni un pas enrere!