POLÒNIA ET TOCA

Aquest passat dijous es va acabar la temporada del Polònia. Arriba l'estiu, i la majoria de programa tanquen la paradeta per descansar uns mesos i donar pas a la programació estival anodina de cada any.
El Polònia, una de les icones de la Televisió de Catalunya, segueix sent un referent de la sàtira política del país, una manera de desconnectar dels problemes de la nostra societat i país. És un programa de riure. Té dies bons, i altres que no fan tanta gràcia, però en general sempre hi ha un o dos gags que t'arrenquen el somriure o les rialles. I de tant en tant, en tenen algun qu és simplement genial, una obra mestra de l'humor.
Però aquest dijous, van entrar en una nova dimensió. El Polònia, un programa creat i realitzat per riure's de nosaltres mateixos i dels altres, va aconseguir una nova fita. Arribar al fons del nostre cor, tocar-nos i fer-nos plorar. Sí, he sentit més d'una persona dient que l'emoció de l'escena final els va fer plorar. Així doncs, no vaig ser l'únic.
Amb tots els llums del plató tancats, van apareixent en escena tots i cada un dels nostres presos polítics. Quin toc! No ens oblidem d'ells, no podem oblidar-nos d'ells de cap de les maneres. La injustícia espanyola els manté allà tancats mentre deixen lliures lladres, violadors, estafadors i escòria de la pitjor.
Mentre ells siguin allà dins, no podem deixar de lluitar. Ric quan sento els socialistes, podemites i d'altres paperines reclamant diàleg i acostament al nostres govern. Espero que el President i la resta de polítics que ara ens representen, no moguin un sol dit. Si volen parlar, si volen rebaixar la tensió, si volen un gest per part nostra, primer, que els deixin anar (i els deixin tronar). Primer que facin això, i després seurem a parlar si cal. mentre això no passi, no hi ha res a dir. Llibertat presos polítics! I no oblidem també que això és la conseqüència d'un altre desig: Independència! No hi renunciem! Ni un pas enrere!