TRILOGIA DEL "CORREDOR DEL LABERINTO"

Durant els últims anys proliferen les trilogies de novel·les de ciència ficció juvenil traslladada a la gran pantalla (Crepuscle, Jocs de la fam, Divergente...). Ahir vaig veure la finalització de la saga del "Corredor del laberinto". Difícil de catalogar, perquè cada un de les parts representa un tipus diferent de pel·lícula. La primera, semblant a Jocs de la fam, amb un grup de nois i noies que no saben perquè es troben davant un repte en forma de laberint; a la segona, més de l'estil zombi, quan apareix la causa de tot plegat, un virus que converteix la gent en depredadors humans; i una tercera part, el desenllaç, més estil Divergente, amb lluites entre seccions de territori humans. Estant els tres estils sempre barrejats, però a cada part té més presència un d'ells. Resultat? Poc atractiu, un cop vista. Els tràilers criden, i com sempre, l'interès per saber de què va tot plegat. Però la veritat és que al final, et deixa tot indiferent i la sensació de veure sempre el mateix. Així com la primera part tenia un bon desenvolupament del plantejament (tampoc era massa original, però se'n sortia força bé), la complicació de la trama, buscant les causes i com fer-ho anar es converteix en massa previsible, per molt que vulguin fardar de la sorpresa final (no per original sinó per trencar amb els happy ends totals). Un altre dels factors que li posen pegues és el fet de què les parts necessiten les unes de les altres, de manera que quan enganxes una continuació, difícilment recordes qui és cada personatge, qui són els bons i qui els dolents, etc. L'exemple súmmum d'això és que apareix de nou un personatge de la primera part, que a més teòricament estava mort, i clar, a veritat és que ni recordes que sortís... Però bé, ja està vist... per sentència.