Resulta que un sindicat de policia, amb l'excusa de la igualtat salarial, volia anar a la plaça per condecorar els policies que l'any passat ens van apallissar l'1 d'octubre. Genial. Per tal que no passés, s'ocupava la plaça de manera pacífica, provocant que no poguessin entrar.
Primera cosa a tenir en compte: Com és que tenien permís per fer la manifestació? Aquí hi ha hagut moltes veus puritanes que diuen que no se'ls podia prohibir, que és la llibertat d'expressió, blablabla. Però a veure, si fos una mani d'amics d'agressor masclistes demanant de agrair la feina a aquests marits que peguen les seves dones, s'hauria permès? Oi que no? Doncs per què a aquesta xusma sí? Volien aplaudir l'ús de la violència. Això es permet? Es permetria una mani en favor de pegar gent, a favor de la violència domèstica? Oi que no. Doncs "no hay más preguntas, señoría". Que no ens vinguin amb què s'ha de respectar.
Segon tema: clar, és evident que va haver molta gent que va voler anar a saludar aquests manifestants, per tal d'expressar el rebuig a la seva presència i intentar que marxessin com més aviat millor. I aquí és quan va tenir lloc el conflicte. Els anti-avalots dels mossos, ho van impedir, i com que els paguen per això. van fer ús de la violència contra els independentistes. Clar, quan la guàrdia civil agraeix als mossos la seva protecció, això ja ho diu tot. Les mostres de violència gratuïta que van utilitzar són dignes de qualsevol cos de policia. Perquè les coses com siguin, els anti-avalots existeixen només èr pegar la gent, no tenen altra objectiu. De vegades aguanten, però si se'ls dóna llum verda, passen a l'atac, ja que per a això els han ensinistrat.
Altra vegada tenim els puritans dient que les imatges de cops de porra, i dels policies pintats de colors no són gens bona per l'independentisme. Clar, és més maco les imatges de la gent a la plaça jugant al dòmino, però si un camí no porta a la independència, l'altre tampoc. Diuen, "oh, ara els mitjans espanyols ja podran dir-nos de tot!". Clar, com que fins ara ens tractaven amb respecte, justícia i veritat... Al cap i a la fi, no eren imatges massa diferents de les diades històriques dels anys 80 i 90, i no passava res, no? Els que llavors es disgustaven també ho fan ara.
La qüestió és que la gent comença a tenir-los ben inflats, i com ja havia dit en alguna altra entrada, necessitem fets per part del govern i no pas paraules. I que no diguin que és el poble qui ha de tirar endavant, perquè si ho fem, que després no es queixin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada