UN PLIEGUE EN EL TIEMPO

Mare meva! Tot buscant quina pel·lícula anava a acompanyar la meva darrera estona de planxa de les vacances, la vaig ben pifiar. Quina mala elecció! Quin desastre! Quan estaven a punt d'estrenar-la al cinema, vaig veure un parell o tres de cops el tràiler. I a veritat és que després de veure'l, no em despertava ni una mica d'interès. El tràiler ja el trobava poc clar, confús i donava sensació de caos. Tot i això, ara a la televisió, encara que recorda aquesta sensació, o potser per això mateix, em vaig dir que planxant, potser seria peli per passar l'estona. I com ja he comentat, error.
No sempre els tràilers fan justícia al què després veig, però aquest cop sí. Poques vegades he tingut aquesta sensació de voler tancar la tele i deixar la pel·lícula. I aquesta és una de les vegades. Una nena i el seu germà adoptat que reben la visita d'unes senyores "guerreres de l'univers" que els volen ajudar a trobar el seu pare desaparegut després de descobrir com viatjar d'una banda a l'altra de l'univers en pocs segons.
El guió és descabellat (diuen que la novel·la en la qual es basa també), la barreja de conceptes embolicat, la banda sonora fora de lloc, les criatures i paisatges molt boniques però semblen de dues dimensions, poc vives, els diàlegs, indesxifrables. Una patata, però en majúscules, UNA PATATA de pel·lícula. Quina pèrdua de temps (sort que planxava!). I és que no s'entén res de res o més aviat al contrari, potser sí s'entén però ho expliquen i es visualitza d'una manera absolutament desastrosa.
La curiositat m'ha fet buscar crítiques del film a les xarxes. I la veritat és que no hi ha unanimitat però sí una majoria absoluta de que és una de les pitjors pel·lícules de la indústria Disney. De fet, el poc merchandising, que se'n parlés poc i durés menys a la cartellera ja era simptomàtic. He llegit que el director deia que només li interessava l'opinió des nens i nenes de 8 a 12 anys, que són a qui va dirigida la peli. Doncs la veritat, els ho podríem preguntar, perquè ningú ho ha fet, però segur que dirien que no han entès res, que és avorrida o que s'han adormit, i que si poguessin haurien marxat del cinema.
Total, que hauré de fer més cas al meu sisè sentit, que tot i que algunes vegades s'equivoca, també per majoria absoluta l'encerta.