EL NOSTRE PASSAT

Un any més, una marxa de torxes ha recorregut diverses localitats catalanes en la vigília de la Diada Nacional. És un acte molt bonic, tot i que en el cas de l'organitzat a Barcelona (des de Fort Pienc o l'any passat des d'Arc de triomf), li falta un final més èpic. Hi ha molta gent, i encara que et perdis el final perquè no ets davant, alguna cosa més hauria d'haver en acabar el recorregut, per tal de fer-ho més solemne.
I és que per a mi és un dels actes més importants de la Diada, el que no s'hauria de perdre de cap de les maneres. És el moment del record, el moment en què reconeixem el sacrifici de milers i milers de catalans (Barcelona, Cardona i altres poblacions) a les acaballes de la guerra de successió. El setge inhumà que patí la ciutat de Barcelona, el continu bombardeig sobre les cases humils dels ciutadans que eia més d'un any que estaven encerclats per les tropes borbòniques... aquells homes i dones, nens i nenes, avis i àvies van patir molt. I al final van caure l'11 de setembre.
La marxa de torxes ens recorda d'on venim, el nostre passat, i crec que és important, en aquestes diades en què mirem endavant, tenir aquesta estona de silenci i record pels nostres avantpassats. Per això, encara que aconseguim la nostra fita de país lliure, hem de seguir commemorant aquesta data i aquelles persones que tant van lluitar per a què nosaltres avui seguim lluitant amb ells al nostre cap.