CENSUREM LLIBRES PERQUÈ SOM GUAIS

Fa un parell de setmanes va saltar la notícia que l'Ampa de l'escola Tàber havia retirat de la biblioteca d'Infantil alguns llibres que consideraven poc adequats pel què fa a la igualtat de gènere. No van trigar massa a haver reaccions per a tots els gustos. En la seva defensa, comentaven que els havien tret de les biblioteques d'infantil però que es podien trobar a les de primària, i que aquesta decisió l'havien pres després de molt debat.
Evidentment, qualsevol debat en termes educatius és bo de per sí. S'entén que es realitza per busca la millor manera d'educar els nens i nenes i ajudar-los a créixer i madurar. Però és veritat també que de vegades, les decisions que es prenen no tenen perquè ser les més adequades encara que hi hagi moltes hores de debat darrere. Enmig de tota la tempesta, un clàssic com la Caputxeta veia com desapareixia no engolida pel llop sinó pels ulls i ments inquisitòries d'algunes persones.
A veure, és clar que la majoria de contes clàssics són masclistes, retrògrads, classistes... estan escrits en una època on la societat era masclista, retrògrada i classista! Però la feina de l'educador és fer entendre el context en què estan escrites si els nens i nenes ja tenen una edat per comprendre-ho, o bé, reinventar els contes de manera que sàpiguen donar la moralina corresponent. Dubto molt que les persones siguem més o menys masclistes pel fet d'haver llegit Rínxols d'or, la ventafocs o qualsevol altre conte clàssic on la visió de la dona està sempre per sota de l'home. Crec que la majoria dels que hem crescut amb aquestes històries i amb les pelis Disney, som gen assenyada i respectuosa amb tots els gèneres que hi ha avui en dia. Que hi ha gamarussos que no? És clar, malauradament tota societat té gent que encara viu ancorada al segle XVI, però sense cap mena de dubte fa molt més mal al cervell dels nens i nenes les cançons que escolten i que moltes famílies els fan escoltar i ballar en les seves festes; o els youtbers que segueixen; o els donen les tecnologies perquè entrin de seguida en el món dels "likes", on el què es mira és que a la foto estiguis més bonica i sexy en elles i més mascle alfa en ells. I això no ho fan els contes de les biblioteques escolars, Ho fa l'entorn familiar i/o mediàtic en el què viuen, no fotem! Aquests pares i mares han volgut anar de moderns, i han pixat fora de test. Ara què vindrà? Que ens diguin també quin temari hem d'ensenyar? Cal més activisme social, compromès amb les lluites feministes, mediambientals, inclusives, etc. I això s'aconsegueix amb l'exemple a casa, a l'escola i a la societat. La societat està perduda, pervertida i és un monstre que engoleix els nostres nens i nenes de manera vil i despietada; a l'escola, sempre dependrà del mestre o mestra de torn, si és compromès o no; i la família, ai la família... on s'aprèn primer el respecte és a casa. De veritat, no passa res per llegir aquests contes als nens petits, ni per veure pelis Disney, sempre que quan sigui el moment, se'ls ensenyi a ser crítics, a mirar més enllà de la patalla o el paper i estar sempre fent-se preguntes i no seguint les modes com borrregos.