CREMA NOTRE DAME

Dilluns es cremava un dels símbol de París, la catedral de Notre-Dame. Quan té lloc una desgràcia, tots els ulls es dirigeixen cap a allà. Quan es tracta, a més a més, d'algun espai, monument conegut per molta gent, el ressò que se'n fa és encara més gran. I això és el què ha passat també aquesta vegada. Notre-Dame és una catedral, no només la més important i coneguda de París, sinó que podríem dir de tota França. Després de la Torre Eiffel, segurament és l'espai més visitat del país (sense comptar Disneyland, clar...). És d'aquells llocs que es trobarien en el top ten d'Europa.
I dilluns es va cremar. Segurament alguna errada amb les obres de restauració que hi estaven fent va provocar el desastre. Les imatges són impactants pel fet de conèixer tant el lloc, com si es cremés el palau de la Música. la Sagrada família, el Big Ben... llocs així. Com el del Liceu, tot i que personalment no li tinc cap simpatia. Sap greu perquè clar, sense tenir-ne cap tipus de relació, te'ls has fet una mica en un lloc de la memòria col·lectiva.
En el meu cas, hi estat dues vegades, una l'any 98, i una segona vegada l'any 2002. Les fotos típiques, des de fora, des de dins, els vitralls, les gàrgoles... Ara quan la reconstrueixin tornarà a ser gran, però ja no serà l'original, la que duia 800 anys sent testimoni de la història. Almenys, la façana principal ha quedat intacta. I en la nostra imaginació, seguirem veient en Quasimodo saltar per les torres abans de tocar les campanes.