CAFÈ A VINT CÈNTIMS

Aquest any he anat alguns dies a fer un talladet en un bar del carrer Gran de Gràcia. Un cop me l'he
pres i em disposo a marxar, pago l'1'20€ que em costa. Fins aquí tot normal. En alguns bars et cobren 1'10€, en d'altres 1,30€... Podríem dir que entre aquests imports es troba en la gran majoria de bars de la ciutat, sense anar a Rambla, rambles i companyia.
Tot quedaria en no res si no fos perquè no fa massa, amb la classe vam fer una sortida al parc de trànsit de la Guàrdia Urbana. En un moment donat, acompanyo a alguns nens al lavabo, en un espai habilitat per la policia municipal. Mentre espero a la porta, veig una màquina de cafè, xocolata i altres begudes i/o llaminadures dolces. Com que fa fred, penso: "Ai, que bé m'aniria un cafè calentet ara mateix." Però com que estic de servei, no ho faig.
Però és que de cop, em quedo glaçat. Per i no tenia prou fred, doncs patapam! Ho miro i ho torno a mirar. No pot ser. Em frego els ulls. És veritat. Els preus que posa la màquina. Cafè, 20 cèntims. I així tots els altres productes. A veure, aquests funcionaris (i altres que no sabem) prenen un cafè (per dolent que sigui) per només 20 cèntims? El què a mi em costa un sol tallat, als guàrdies urbans i resta de pobres funcionaris, se'n prenen els de tota la setmana!
A veure, no estic dient que els pugin els preus perquè bé no s'ho mereixen (o sí, què collons!). No estic dient que els preus que ens cobren als ciutadans són una estafa (o sí, colla de lladres!). La qüestió és que tenim un agravi comparatiu d'un tamany com el de l'iceberg que va acabar amb el Titanic. Què dic? Com el del meteorit que acabà amb els dinosaures. O potser directament tan gran com qualsevol lluna de Júpiter. Res, que és indignant aquests privilegis que tenen alguns funcionaris i que a sobre es queixen! Que és indignant els preus que ens fan pagar per qualsevol fotesa, prenent-nos el pèl d'una manera descarada i delictiva. Però tos els estan emparats per la legalitat. Aquesta legalitat que fan els mateixos polítics que ara que vénen campanyes electorals sortiran a fer-se amics de tothom amb les seves mentides. Què voleu que us digui? A mi tot això em fa més fàstic i em provoca tal indignació que esborra qualsevol indici d'empatia amb aquests col·lectius que depenen dels ajuntaments. Que paguin com tothom!