EXEMPLE ALS 103 ANYS

Ha mort Neus Català. Als 103 anys. L'última supervivent catalana de camp d'extermini nazi de Un cel de plom, la novel·la que explica la seva vida, ja comentava que la seva vida era un exemple de dignitat i coratge en uns temps en què aquestes característiques, en el bàndol on estava ella, podien portar a la mort. En el seu cas, la van portar a la supervivència.
Ravensbruck. Quan fa sis anys vaig llegir
Finalment, ha dit prou. Fa un any i mig encara va tenir força i voluntat per anar a votar l'1 d'octubre. Però l'espera ha estat massa llarga i no ha pogut veure el desenllaç. Però això és igual. El seu exemple no té res a veure amb el procés, sinó amb una cosa molt més bèstia com el feixisme nazi. Alerta perquè en aquella entrada de fa sis anys ja deia: "Provoca esgarrifances pensar que encara ara hi ha persones que actuen com aquells monstres o que pensen igual que ells; que estan amagats, disfressats darrera personalitats quotidianes, esperant a posar en pràctica la seva veritable essència animal". Qui ho diria en els temps que corren, amb els nazis de PP, Ciutadans, VOX i la majoria de sociates.
també comentava la importància de què els nostres joves coneguessin la seva història. De fet, el més normal seria que quan tornem a les escoles la setmana que ve, potser el primer dia no, que és Sant Jordi, però el dia 24, caldria parlar-ne a les aules de tot el país. Un sisè sentit em diu que serem poquets els que dedicarem una estona a explicar qui va ser la Neus i perquè la seva memòria és important, per tots nosaltres. No es pot oblidar què va passar, perquè com més conscient siguem del perill del feixisme, més serem per combatre'l. I cal combatre'l, és clar, perquè sempre ressorgeix de les cendres dels fems més pudents de l'infern. És responsabilitat dels mestres, fer que la memòria de la Neus Català, segueixi estant viva.