EL DIA QUE BARCELONA VA MORIR

Torno a la novel·la de ficció històrica amb "El dia que Barcelona va morir", del periodista Enric Calpena (una de les cares mítiques dels inicis de tv3. És la seva segona obra de ficció, encara que la primera no la vaig llegir.
Explica els dies previs a l'assalt de la ciutat de Barcelona per un exèrcit musulmà de 40.000 homes, comandats per Almansur. En aquells temps, encara és present el record del comte Guifrè, i el seu successor, Borrell, és qui té les regnes dels comtats catalans. A Barcelona, el vescomte Udalard és l'encarregat de governar la ciutat.
Amb el rerefons històric del què va passar en realitat, l'autor va bastint diverses trames al voltant d'aquells dies. Potser un dels punts febles és que obre molts fronts, i potser alguns d'ells són massa secundaris i fan perdre una mica la noció del conjunt. Tot i així. és una bona novel·la perquè et trasllada a temps dels quals se'n sap molt poca cosa (si no t'interessa). Per tots és conegut Guifrè el Pilós, però des d'ell fins a Jaume I van passar moltes coses al nostre país, just quan començava a fer-se gran i destacat. Van bé aquestes històries perquè et fan conèixer parts desconegudes d'aquesta història nostra, i enmig de la ficció inventada, et va quedant alguns conceptes claus d'aquella època.
La descripció dels ftes i de l'entorn està ben construït, i coneixent el terreny, és fàcil fer-se la idea de tot el què està passant, els atacs a les muralles, etc. Realment, no sabem la sort que hem tingut de viure en aquest segle, perquè viure en aquells temps, era més aviat sobreviure
Ha estat doncs, una bona lectura, distreta per a aquests dies previs a Sant Jordi.