Pel matí, reprenent el ritme casteller, hi ha hagut el retorn als pilars d'ofrena al Fossar i al monument de Rafael de Casanovas. Si en feia d'anys que no hi participava... A més, ara va acompanyat d'una actuació amb Borinots sense pena ni glòria. Però de les ofrenes sí cal dir coses. Fossar: Molt poca gent. Recordo el pilar ple a vessar de gent, amb les batalletes per agafar torn per fer l'ofrena. res de res. sembla que tot passa la nit anterior. Arribar, pilar i adéu. Ja no hi és l'àvia, segurament deuria morir, potser tenia dos-cents anys. Es deia que ja hi era el 1714... El pilar, amb senyera i no estelada. Això va provocar una mica de batibull dins el meu cap. Ja us dic jo que l'any que ve no torna a passar. A Casanovas, pitjor. Estava ben blindat per tanques i policia. La veritat, un cop han passat els polítics, podria estar més obert. Res, la gent ben lluny, i a més, sense orquestra, amb els Segadors enllaunats i només dues estrofes, no fos cas que es pronunciés "que tremoli l'enemic". Força penós.
I a la tarda, la mani. Excepte l'any de la pandèmia, cada setembre en parlo de com ha anat. Aquest cop no serà una excepció. Però què voleu que us sigui... comença a ser una mica cansat. Passa un altre any i on som? On sempre. Els governants barallats i barallant-se per les cadires, jugant a negociar amb qui ens vol aniquilats, fent veure que ara sí que estan pactant, quan sabem de sobres que ens prenen el pèl. Gent que va a presó per res, considerant a Europol l'independentisme català com a terrorisme... On volem anar així? Seguirem queixant-nos durant l'any a mesura que hi hagi atacs contra la llengua o el país, i ja està, l'any que ve, una altra mani, amb més o menys performance, i quatre crits. Cansa.
Cal enfrontament de debò, cal agafar el tro per les banyes i dir prou. Aixecar la DUI i quedar-se al carrer fins que s'acabi el procés, cap a bo o cap a dolent. Però o bé ho aconseguim, o bé ens esborren del mapa. Però aquesta cantarella de sempre, comença a ser desesperant. Mireu si ja cansa que no dic res més. Urquinaona ens espera. Hi serem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada