SANT FÈLIX 2023

Si fa ben poquet comentava que havia viscut una festa major de Gràcia com les d'abans, amb força implicació horària, ara toca afegir ha ver estat una altra vegada presenciant en directe una diada castellera de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès. Soc incapaç de recordar quan va ser l'última vegada, però en fa molt, seguríssim.

I com va anar? Doncs a nivell logístic, ben controlat per la part d'aigua, dinar, crema solar i gorra, però les cinc hores a peu dret es van fer notar en les meves lumbars de manera brutal. Per sort, la recuperació va ser ràpida, però no em fa gràcia aguantar tan poc.

A nivell casteller, fantàstic. La colla local, els verds, van descarregar tres gammes extres (3 de 10fm, 7 de 9f i p8fm) ien van carregar un altre (4 de 9fa). Senzillament impressionant. No podien fer menys quan estan celebrant la seva diada més important al costat de les colles més directament rivals. Després de l'intent desmuntat de 7 de 9f i amb les hores que eren, pensava que baixarien nivell, però no, hi van tornar, i amb èxit. 

Però en el fons, ja saps que Vilafranca fa aquestes coses, per ant, cal dir que la colla guanyadora va ser la joves. Com sempre, arriben aquí amb castells de 9 bàsics i poca cosa més. Però treuen l'orgull d'on sigui. Va descarregar el 4 de9sf, el p8fm (quart de la seva història) i van carregar el 5 de 9f, convertint-se en la millor actuació de la seva centenària història. Increïble. 

La Vella va patir lesions en castellers claus en carregar el 2 de 8sf (la bèstia indomable), després de tornar a descarregar el 4 de 9fa. Això del 2 de8sf és brutal. I Minyons, després de l'habitual 2 de 9fm que van descarregar gairebé sense patir gens, van ensopegar amb el 5 de 9f. Per mi, sent Minyons, va ser un error tornar-lo a intentar tres hores després de començar, al sol, i portant només un castell fet. Però en general, va ser una diada esplèndida a nivell casteller.

Per últim, comentar la sorpresa entre el públic. Com ha canviat... Abans, quan pujaven segons, la gent ja aplaudia i a continuació es feia el silenci. Doncs res. Els castells, tots, es feien sempre amb un murmuri de fons. semblava com si el públic fossin guiris que començar  dir aiaiaiai a la primera batzegada, i com deia, molt poc respecte i silenci a l'hora de tirar amunt els castells. Em va decebre força aquesta actitud entre els castellers i castelleres més novells que hi havia allà mirant l'espectacle, com si el què estiguéssim veient fos poc important o estiguessin mirant-s'ho des del sofà de casa odes del mòbil, amb poca passió. Peneta.