DUNE, PART 1

Hi ha pel·lícules que s'han de veure en pantalla gran. De tant en tant ho faig, i altres vegades no. En el cas que ens ocupa, és dels que no ho vaig fer, i espero poder fer una entrada d'aquí pocs mesos dient comentant-ne la segona part, vista, aquest cop sí, en una sala de cinema.

El director Denis Villeneuve ha filmat la seva versió del clàssic de ciència ficció, Dune. La primera peli que es va fer d'aquest llibre d'en Frank Herbert va ser la clàssica d'en David Lynch, que tot i tenir alguna de les paranoies del seu director, no deixa de ser un clàssic en majúscules. D'aquesta pel·lícula en fa 40 anys, i com comentava a l'entrada anterior, de vegades no està malament revisar i/o modernitzar algun dels films antics per acostar-los de nou a la població. És clar, que quan surt bé, és genial, però quan és una patata, aquestes noves versions són totalment innecessàries.

En el cas que ens ocupa, estem en les pelis de la primera opció. Sense oblidar mai la primera versió, aquest nou Dune és bo, molt bo. També té el seu director algunes característiques que el fan especial, dels que no cau en el típic blockbuster, cos que pel què és la història, ja va bé. A la meva època de lector de ciència ficció, vaig llegir tota la saga de Dune (no s'acaba aquí), i tot i no recordar-ne massa res, està dins el podi de les grans novel·les d'aquest estil. L'actual pel·lícula, no n'és una, sinó dues. El director n'ha filmat dues parts (la segona està al caure). Tenint en compte que la primera part dura 160 minuts i la de 1984 dura sencera 140, podríem pensar que s'ha allargat gratuïtament i sense sentit. Res més lluny de la realitat. Mo sobra res de res. Els minuts es van consumint a mesura que viatges pel planeta Arrakis i els seus deserts. No es fa gens llarga, i és curiós, perquè clar, si n'és la meitat de l'altra, què han afegit? Doncs ara mateix no ho sé, no ho puc comparar, perquè senzillament la vaig consumir pimpam i no soc conscient de veure res de nou. Serà que és brillant?

La lluita dels Atreides amb els Harkonnen, amb la intervenció de l'emperador, els fremen al seu desert, els cucs, l'espècia, les bene-geserit... és que tot està al seu lloc i molt ben posat. L'actor no m'acaba d'entrar del tot, però què hi farem, no tot pot ser perfecte. La veritat és que tinc ganes de veure'n la continuació.