REDESCOBRINT MILÀ

La segona part de la visita italiana té lloc a Milà. No era una ciutat del tot desconeguda per mi. Fa mooooolts anys, exactament trenta, hi vaig estar fent algunes nits en el marc del projecte Eurobarri fent de monitor amb joves de diferents poblacions del país. aquella vegada, de fet, de Milà no vam veure gaire res. La plaça del Duomo i poca coa més. des d'allà anàvem a veure altres lloc com van ser Como i Venècia.

aquesta vegada, i preveient que no ens passés el mateix que a Torí, també vam incloure dues escapades. Una justament també al llac de Como i Bellagio i una segona a Bergamo. Tot i això, cal dir que Milà té una mica més de llocs d'interès que la ciutat de la Juve. La mala sort només ens va acompanyar en el viatge organitzat a Como. Un canvi d'ordre en les ciutats a visitar van provocar un desajustament horari que va fer veure poca cosa i menjar ràpid. Però el pitjor va ser la volta al llac dalt de l'autocar que ens van regalar de manera totalment innecessària. Per la resta, prou bé. Llocs força bonics, edificis interesants, i em quedo amb el Duomo de Milà. Impressionant. Imprescindible la visita a les terrasses. A Milà també vam tenir la coincidència de poder anar a San Siro a veure en directe un partit de la Serie A entre el Milan i el Torino. Brutal. Quin ambient... l'afició del Barça és de "senyoritus" al costat dels tifossi. quins crits, quina passió... Increïble.

Així com la sort ens va acompanyar per entrar dins el Duomo sense tenir l'entrada corresponent, aquesta ens va abandonar per visitar el Parc Sempione, que conté alguns indrets interessants. Estava tancat tot l'agost, teòricament pel perill de les tempestes. Que et diguin això amb un sol abrasador a 35 graus, no deixa de ser xocant. L'endemà sí que va arribar la tempesta, sí, que va tirar un arbre al mig del carrer davant de l'hotel. Però ens vam quedar amb un pam de nas al no poder entrar al parc. L'últim dia vam tenir l'encert de visitar, sense tenir-ho planificat, el museu d'en Leonardo da Vinci. Súper educatiu i interactiu, molt interessant. Va estar molt bé. Força car, però la visita va valer la pena. Per contrapartida, va ser impossible poder anar a veure en directe "L'últim sopar" del pintor (entre altres coses) italià. Fins l'octubre estaven totes les entrades venudes. Això és una mica rotllo. Si ho planifiques amb molt temps, et pots trobar que després no ho pots complir, i si no ho reserves, et pots quedar sense veure-ho. Que complicat tot plegat. 

Amb aquest viatge es tancaven les vacances d'estiu de 2023, un estiu una mica improvisat, que ha anat construint-se per sobre la marxa. El més trist és que no hi tornarem (a les vacances) fins d'aquí deu interminables mesos). Paciència i a gaudir de les fotos.