Mai hauria dit que poc més d'un any després, hi tornaria a ser, justament per això, de vacances. Circumstàncies alienes a l'ens propi han fet que passi una setmana a Itàlia, i e primer destí ha estat la capital del Piamont (una altra vegada). Confirmo novament que no té massa de res. Sabent-ho, l'estada ja era curta, no arribava a dos dies. Hem passat per alguns dels espais que ja vaig veure aquell matí de l'any passat, però aquest cop sí que hem afegit la visita a l'interior del Museu Egipci. Està molt bé, i segurament amb àudio guia molt millor. El més trist va ser que quan vam descobrir la millor sala, que evidentment és l'última, ja era l'hora que teníem la reserva feta per dinar, i no vaig tenir massa temps de gaudir-la. Ja és mala sort...
Vaig tornar a l'estadi de la Juve on vam perdre la final. Allà vam fer el típic tour per l'estadi i el museu. Cal dir que l'estadi és maco, i la visita és la típica, passant pels mateixos llocs de tots els tours de tots els estadis del món. El museu, no és molt gra, però està ben distribuït i és interessant. Algunes seccions interactives ben curioses, i un audiovisual ben xulo.
La pujada a l'església de Santa Maria de Monte di Capuccini per veure les vistes van completar el trio de les coses més interessants que vam veure, i que van acompanya com ja he dit, la resta de palaus i monuments vistos des de fora i que ja havia contemplat. La mala sort del final del museu egipci encara va fer acte de presència unes quantes vegades més, com els dinars i sopars del primer dia, les visites esgotades a la Mole Antonelliana (quan no hi havia cua, ni es veia a ningú a dalt), o el no poder completar una bona visita al parc del Valentino per les presses de dinar i marxar cap a la següent destinació: Milà, on la sort ens va acompanyar una mica més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada