En aquests, hi ha hagut una mica de tot: victòries avorrides (Cadiz), victòries amb remuntada èpica (Vila-real), victòries amb sort (Osasuna) i victòries amb bon joc (Betis). Com que la del bon joc va ser l'última, esperem que sigui el començament d'una bona atxa, avui que comença la Champions. Amb el grup que ens ha tocat, tot el que no sigui quedar primers de grup serà dolent.
Però com tenim l'equip? S'ha fet una nefasta gestió d'altes i baixes com al femení? El temps dirà, però clar, ha estat un mercat complicat i sorprenent alhora. Per exemple, tenim la venda de l'Abde. Semblava cridat a ser un revulsiu important, alternant amb titularitats en un equip on costava veure qui podia ser el que comencés els partits a l'onze inicial. Es veu que no ha volgut ser segon plat i ha preferit marxar. També ha estat l'estiu de la marxa de Dembélé, l'etern extrem promesa que cada tres partits en feia un de bo, i d'en Kessié, que no ha estat malament, però tampoc quedava clar el seu paper. Ja no compten, les marxes de Busquets i Jordi Alba, que han anat a passar-s'ho bé amb el Messi a Miami. La resta de jugadors que han marxat, ho han fet cedits. Apart dels clàssics de cada estiu (Lenglet i Dest), han sorprès les cessions de l'Èric, en Pablo Torre i és clar, sobretot, de l'Ansu, a qui tothom volia veure titular, però les coses com siguin, des de la lesió que no ha tornat a ser el mateix.
I les arribades, què? La veritat és que sense que siguin estratosfèriques, ara mateix sembla que sumen més que no pas resten. L'Oriol Romeu, que tothom deia "ai mare de déu, ve aquest perquè no tenim diners perquè vingui ningú amb cara i ulls". I resulta que és titular a cada partit (tampoc hi ha ningú més en aquesta posició) i va fent. En Gundogan, que seria el gran nom, ofereix qualitat i promet (però d'aquestes promeses ja n'hem vist força). Els Joao's, en Cancelo per la maleïda posició del lateral dret, sembla que això és aposta segura guanyadora, i en Fèlix, que també saps massa si encaixarà o no, per ara, com deia, no resta.
Ara bé, per ara, els noms segueixen sent els coneguts i alguns inesperats: Ter Stegen segueix genial, en Koundé ho està brodant de central (no sé què passarà quan es recuperi l'Araujo de l'enèsima lesió); De Jong incommensurable; Ferran inesperat; i en Lamine, amb 16 anys, brutal, però com bé diuen, amb aquesta edat s'ha de cuidar. I com l'estan cuidant? Juga sempre, i a més, també amb la selecció ecspanyola. Genial. Aviat estarà trencat com en Pedri.
Sigui com sigui, permeteu que una mica, ni que sigui una mica, ens il·lusionem. A partir d'aquí, la realitat ens espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada