La temporada del retorn doncs, va acabar aquest diumenge amb la Diada. Una Diada que ja fa uns anys que s'ha avançat en el calendari (abans era la tercera setmana de novembre) per motius climàtics i de colles convidades. Després de diverses proves, es va optar pel seny i es va descarregar la clàssica de vuit (4 de 8, 3 de 8 i 2 de 7) per segona vegada aquesta temporada. La primera va ser a Tarragona dues setmanes abans. Ha costat. Canvis en els troncs d'aquests castells punta, un complicat encaix de peces i poca gent per tendir a créixer més han fet que aquests hagin estat els màxims. Una temporada sense castells de vuit i mig. Una possible passa enrere per fer una gran passa endavant en el futur. O almenys això és pel què se sospira.
No ha estat tampoc una temporada fàcil per com va començar. Tocava canvi d'equip tècnic i no es va presentar cap candidatura, havent de tirar endavant amb un equip d'incondicionals que de cap manera donarien l'esquena a la colla. Aquest esforç és un bon motiu per no recriminar massa.
A nivell personal, he de reconèixer que celebro el final de temporada perquè aquest ritme d'assaigs i actuacions al qual no estava acostumat m'ha acabat esgotant una mica. Suposo que quan agafi més rutina en properes temporades serà més fàcil. Tot i això, no em puc queixar gens, ja que he pogut gaudir dels castells des de ben endins, fent d'agulla als dos castells de vuit, cosa que no feia des de feia mooooolts anys.
Ara toca descansar i preparar-se per una nova temporada que serà més llarga segur, ja que en el fons, aquesta ha estat de poc més de cinc mesos. I sempre a l'espera de com evolucionarà la implicació del MEC, clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada