NO EXIT

Sense ser tan espectacular com a Un home anomenat Otto, ens trobem de nou amb una pel·lícula en què el títol original, No exit, l'han traduït com els ha donat la gana (En la tormenta). Cal dir que en aquest cas, no molesta tant, perquè almenys el títol també encaixa amb la trama, no com a la peli d'en Tom Hanks.

En aquest cas que ens ocupa, estem davant d'un thriller angoixant, on una noia s'escapa del centre de rehabilitació per anar a l'hospital on té la mare ingressada. de camí, una tempesta de neu l'obliga a fer aturada e un centre de visitant d'un parc muntanyós on es troba amb 4 persones més i... una nena segrestada dins d'una furgoneta. Qui és el dolent? Com anirà tot plegat?

L'emoció del descobriment i el seu desenllaç va combinada amb la impossibilitat de sortir d'allà degut al temporal. Els nervis estan servits gairebé des dels primers minuts de metratge. Tampoc enganyaré, no es tracta de cap gran film, però aconsegueix l'objectiu pel qual ha estat filmat: posar nerviós a l'espectador/a. Cal dir però que si mereix una entrada en el blog, és per un parell de detalls que fa que no sigui una més de tantes. Per una banda, la protagonista és una ionqui que no és un exemple de la "bona de la pel·lícula", i en algun moment es guarda alguna escena políticament incorrecte si fos com les altres pelis en què els bons ho fan tot bé. I en segon lloc, té un parell de sorpreses. La primera ja fa el seu efecte, tot i que un cop té lloc, ja penses que s'ha cobert l'expedient. El fet que hi hagi una segona sorpresa, que no t'esperes, just quan també té lloc el moment "incorrecte", va donar peu a la decisió de que No exit mereixia estar dins la llista de pelis del blog.

El grup d'actors i actrius, la majoria poc coneguts, compleixen a la perfecció, com a resultat d'un càsting molt ben fet. Ens retrobem amb un dels protagonistes de la mítica sèrie 24 (el president Palmer), però tots estan molt ben caracteritzats en el paper que representen.