PERDONANT-LES

5 a 0, una altra maneta. Però sí, els hem perdonat la vida, i no sé perquè. Avui era la dotzena vegada que s'enfrontaven els equips femenins del Barça i el Madrid. Cada vegada hi ha menys distància entre els dos equips. Pam. 5 a 0. Una primera part meravellosa. Amb 3 gols, quatre ocasions claríssimes i 3 pals. I això que les blanques ho intentaven. Però s'han trobat un equip concentrat i que tot i perdonar, les ha enviat al descans amb 3 gols en contra. Sense Rölfo, ni alèxia, ni Paredes, ni Jana ni Bruna.

Però no sé perquè han sobrat 45 minuts. La segona part, des del minut 1 al 45 ha estat força avorrida. Hi ha hagut ocasions, però no era aquell domini tan asfixiant. Les nostres semblava que no volien fer-ne sang, i això no pot pas ser. Si ets del Barça, i jugues contra el Madrid, el teu objectiu principal és guanyar, però si pots fer un resultat d'escàndol, l'has de fer, estàs obligada. Però no ha estat així. El partit ha seguit controlat, però no s'hi esforçaven massa.

Fins que quan ha arribat el minut 90, alguna deu haver pensat: "Calla, que això s'acaba i només n'hem fet 3." Així, Pina (qui si no?) i la jove Vicky han fet en tres minuts els dos gols que faltaven per la maneta. Abans, ja havien marcat Aitana (quin recital), Graham (fa el què vol) i Mariona (qui veu millor els espais que ella?).

El partit s'ha disputat al Lluís Companys, amb gairebé 40.000 persones a les grades. Bon ambient, com sempre, però se sent poquet la grada d'animació.

Finalment, els dubtes. Tot i que cada vegada se les veu més rodades i en estat de gràcia habitual després d'un començament dubitatiu, hi ha coses que no encaixen. La poca confiança en Oshoala (pitxitxi de la lliga dels últims anys), fa que juguem sense davantera centra oficial. Feia jugar l'Alèxia, que no és el seu lloc, i com que estava lesionada, tururut. Salma (que marxa a l'extrem) i Mariona que se'n va al mig del camp, deixen buit aquell espai. Aquí falta una peça. Ona Batlle és un fitxatge espectacular. Segurament avui no era el dia, però tampoc acabo d'entendre l'ostracisme en el què viu la Dragoni, internacional italiana i que encara no ha jugat cap minut en un any i mig que porta aquí. Seguim!