THE MARVELS

Des del primer dia que en vaig veure el tràiler ja tenia clar que aquesta pel·lícula no se m'escapava per veure-la en pantalla gran. No deixa de ser curiós, perquè les tres protagonistes no és que en el meu univers tinguessin un lloc preferent, ni molt menys. Però tenia ganes de veure com les lligaven, provenint cada una d'espais diferents, i començar a notar que tot en el MCU té un significat encara que costi entendre'l.

En el cas de la Capitana Marvel, la primera peli seva no em va acabar de fer massa el pes, em grinyolava una mica. Potser era perquè estava feta amb les presses de presentar el personatge just abans d'Infinity War. Va ser reveient-la després, que vaig començar a trobar-ne més sentit i em va despertar més interès. La capitana Rambeau. Lligada amb la capitana Marvel, ens reapareix a Wandavision com la investigadora que treu l'entrellat de tot i que acaba adquirint súperpoders en creuar l'encanteri de la Wanda. Finalment, Miss Marvel, la superheroïna paquistaní que protagonitza una sèrie força divertida, on una noia qualsevol, fan de la capitana Marvel, assoleix poders gràcies a un misteriós braçalet. Els post-crèdits d'aquesta sèrie ja avançaven que en preparaven una de bona.

Enmig de la davallada que està patint Marvel amb mil problemes laborals i creatius, aquesta peli és una mica d'alè. Sense ser cap meravella, és una peli que comença i acaba (encara que obri portes) i ofereix poc més d'hora i mitja d'aventures i diversió, però sobretot, diversió. El contrast entre la seriositat de la capitana amb els nervis ingenus de la Kamala són molt divertits. Per aquesta banda comencen a tancar el cercle quan al final Miss Marvel comença a buscar reclutes per fer un equip d'Avengers més jove. Suposem que de mica en mica aniran fent, fins que arribi el final de la trama el 2025.

Mentrestant, s'agraeix també la curta durada de la peli perquè fa que la gaudeixis més, anant més per feina i no allargant-la innecessàriament. Divertimento però bo. Impacten també algunes anades d'olla. Una de divertidíssima, amb els gats alienígenes que amb la música de fons del Memory de Cats, van fent la seva feina a l'estació interespacial. No faig espòiler, perquè és digne de veure. L'altra anada d'olla és molt friqui i la veritat, és del tot poc necessària, quan arriben a un planeta on els habitants canten enlloc de parlar. Crec que aquí es van fumar alguna cosa.

Sigui com sigui, és de les primeres mostres de Marvel que em deixen bon regust després d'unes quantes decepcions. A veure si remunta!