dijous, 27 d’octubre del 2016

EDUCAR EN EL ASOMBRO

"Educar en el asombro" (no existeix en català? de veritat?)... Sense comentaris. Bé aquest llibre de la Catherine l'Ecuyer és un dels més llegits els darrers anys si vols entrar una mica més profundament o no en el món del debat educatiu en l'actualitat. Toca força temes: la hiperpaternitat seria el tema clau, ara que ja te´nom oficial, però també llença pinzellades cap a l'educació tradicional de l'escola. Tot i que és un llibre per pares i mares més que per mestres.
Té algunes dites interessants, i fins i tot alguna l'he arribat a utilitzar en la meva darrera reunió de pares, com per exemple:
"La infància és com la varicel·la, si no espassa de petit, de gran fa més mal", i l'alerta que posa sobre la taula degut a la tendència d'avançar vivències als nens quan encara no són a l'edat corresponent. De fet, llença dards i dóna en el blanc en aquest tema. En el fons, dóna voltes a aquesta idea. El fet de fer que els nens estiguin hipertaladrats amb activitats, jocs, pel·lícules, vídeos, música... que encara no els toca, provoca que es vagin cremant etapes abans de temps, i això provoca un desgavell en el procés de creixement dels nens i nenes. És una llauna, perquè criticar tot això, provoca automàticament la reacció de que et diguin carca, antiquat, prehistòric, etc. Resulta que els nens han de tenir tablet als 3 anys. Ole tu! És una llàstima, perquè el què estan provocant és una catàstrofe educativa. Què hi farem... pocs ens ho creiem de veritat, això... Però la realitat és que els nens han perdut la capacitat de sorprendre's per les coses, només estan pendents del què passa a través d'una pantalla, i es perd en definitiva l'interès per aprendre. Clar que no passa amb tots els nens, però a les escoles, comencen a ser una majoria, i això provoca canvis en el desenvolupament del grup.
És veritat que en algun moments li surt una vena hoooligan a l'autora del llibre, defensant posicions més properes a l'educació lliure i amb la qual no combrego del tot. Però ja se sap. Ni el blanc ni el negre són bons exemples de re, cal trobar el gris que ens vagi millor.
Llibre interessant, per tenir en una biblioteca educativa com a punt de partida de moltes re
flexions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada