APPALOOSA

De tant en tant arriba a les pantalles pel·lícules amb la temàtica del western. Ja fa anys que van passar la seva època daurada d'en John Ford, John Wayne i tota la pesca. Més tard va arribar l'espaguetti western. I va ser justament un dels protagonistes d'aquestes pel·lícules, en Clint Eastwood, que van tornar a posar-se de moda i demostrar que en els temps actual es podien fer pel·lícules de l'oest amb molta qualitat (recordem Sense perdó com a màxim exponent).
Doncs això, que de tant en tant n'arriba alguna. I una d'elles és Appaloosa, dirigida per un altre actor, l'Ed Harris. És un bon intent de fer una altra film bo, seguint l'estela de la ja comentada Sense perdó, però es queda força a mitges. No és una mala pel·lícula, no pas. Està bé. Sobretot el treball dels actors principals, que representen molt bé la vida en aquelles èpoques. De fet, em sembla recordar que en cap moment somriuen. No duien una vida per fer massa festes, i això ho escenifiquen molt bé. La trama, correcte, tot i que té algun moment poc lligat. Si la comparem per exemple, amb una altra que vam comentar fa poc, Valor de ley, doncs em quedo amb aquesta segona.
Un apunt a les interpretacions femenines. Per una banda, sorpresa de trobar-me la catalana Ariadna Gil dins la pel·lícula. On s'havia ficat? Ara ja ho sabem. I per altra banda, Renée Zellweger. U paper poc agraït, i una cara també poc agraïda. Aquesta dona (és que farà 50) és l'exemple de fins on pot arribar la vanitat d'una persona per mantenir-se jove i fer-se una desgràcia a la cara.