PÀNIC AL METRO

Quina por avui al metro! Tornava a casa tranquil·lament, llegint el meu llibre (sí, sí, un llibre. aquell objecte amb pàgines que es llegeix), quan de sobte arribem a una parada i entren per la porta ni més ni menys que... dues mares amb dos nens cada una. Una mare, amb una nena d'uns 7 anys i un marrec de 2. L'altra, amb una nena també d'uns dos anys ('única que s'estava quieta, allà lligada al cotxet) i un nen d'uns 5.
Els nen i la nena més gran, han estat cridant tot el viatge, d'unes 3 parades. Movent-se contínuament, pujant pels seients, de tot. El més terrorífic, era que el nen anava menjant un plàtan. Més d'una vegada he vist passar el nen quan el tren arrencava o frenava, emportat per la inèrcia. Passaven ell i el plàtan que menjava.
El pànic doncs, no era més que tenir la sensació que tard o d'hora aquell plàtan acabaria aixafat sobre meu. Poc li faltava quan es posava dret al seient (el nen) al meu costat. La veritat és que no he estat capaç d'avançar ni una sola pàgina del llibre durant tota l'estona. I encara que s'haguessin estat quiets, els crits eren bestials.
Quan ha semblat que el perill desapareixia, és a dir, que s'havia acabat el plàtan, ha vingut la segona part: l'ampolla d'aigua! I ja teniu el nen amunt i avall bevent aigua, amb l'ampolla a la mà... han estat uns minuts llargs, moooooolt llargs.
I sí, els nens tenien mares, mares que xerraven tranquil·lament sense dir ni ase ni bèstia, ni pels crits, ni per res. Casualitats de la vida, el llibre que estic llegint en aquells moments és "Educar en el asombro", on parla de com els nens han perdut la capacitat per sorprendre's de les coses, fomentat principalment per la súperprotecció dels pares, per com els mimen i els toleren tots els capricis del món. De com tot va de malament en pitjor perquè als nens se'ls dóna tot el què demanen i ho aconsegueixen sense esforç.
La veritat és que he estat a punt de regalar el llibre a les mares aquestes, però no ho he fet per dos motius:
Un, perquè el llibre no és meu.
Dos, perquè no ho entendrien.