Traduïda amb el títol de "Nuestro último veano en Escocia", aquesta és una pel·lícula que després de veure'n el tràiler, tenia la sensació de que era una d'aquestes comèdies britàniques que et feien passar una bona estona amb humor intel·ligent.La meva sorpresa ha estat que apart d'això, del toc de comèdia que et fa arrencar un somriure en alguns moments, hi ha molt més. M'he trobat amb una pel·lícula que no sé si intencionadament o no, hi ha molt de la visió que tenen els nens del món dels adults, o més ben dit, de les grans incoherències del món adult. Com afronten tres nens les baralles i separació dels seus pares, com es relacionen cada un d'ells amb l'entorn, i com reaccionen davant d'un fet molt inesperat (i que no es pot explicar per no fer spòlier).
Després passa el què passa, que et venen la pel·lícula només com una comèdia, amb els seus protagonistes "adults", quan resulta que el gran protagonisme són els 3 nens. Les seves aparicions, frases, són moltes vegades sentències que posen en ridícul les manies i tonteries dels adults, que mirem sempre de fingir coses que no són. Ells, innocents de soca-rel, diuen el què senten, i això és la gran arma d'aquesta pel·lícula. Molt, molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada