HO SENTO

Ho sento molt però tinc por. Tinc por de què demà no sumem els 68 diputats. Por de què hagin fet trampes per aconseguir que no siguem majoria. Por del què ens poden fer si no ho aconseguim. Por del què vindrà. Por d'haver perdut la gran oportunitat.
La por se'm converteix de vegades en ràbia. Ràbia cada vegada que veig les imatges de l'1 d'octubre. Ràbia quan sento les seves mentides, una darrera l'altra. Ràbia quan veig com ens insulten sense que passi res. Ràbia en veure com és d'injust tot plegat.
La ràbia se'm pot transformar en perseverança. Cal seguir endavant. Cal ser positius i anar a votar amb el cap ben alt en aquesta fal·làcia d'eleccions il·legítimes però que hem de viure com si fossin crucials. Perseverança perquè passi el què passi haurem de seguir lluitant pel nostre país. Defensar-lo en cas de victòria, i defensar-lo fins el final en cas de derrota.
La perseverança em porta a la indignació quan penso en els Jordis, l'Oriol Junqueras i el Quim Forn. Tancats a la presó sense cap mena de mirament, negant-los la llibertat sota unes acusacions que no se les creuen ni ells però que les fan creure. Separats de les seves famílies, i més en aquestes èpoques que comença el Nadal.
La indignació em fa arribar a la determinació. Determinació per anar a votar per ells, per nosaltres, pels que van patir la violència policial el dia 1, per la gent gran, pels més petits.
I amb aquesta determinació arriben els dubtes. I amb els dubtes, la por.
I així estem des de fa setmanes, amb un afegit. A hores d'ara, a poc menys de deu hores per l'inici de les votacions, encara no tinc clar per quin dels tres partits m'inclinaré. Cada un d'ells té les seves coses bones i els seus defectes. Al final, caldrà votar a qui millor vagi segons la zona on vivim, per tal d'assegurar el màxim de vots. Caldrà votar amb la lògica dels números i la situació espacial, no pas tant per afinitats polítiques. L'important és que entre els tres sumin. Però ho hem de fer bé per tal de no malgastar cap vot, votant partits que és difícil que treguin representants en determinades zones.
I quan porto ja massa estona pensant, arriba el col·lapse de nou i em dic a mi mateix que ja m'ho miraré demà. El problema és que el demà ja ha arribat. Un cop més i les vegades que facin falta. Fins la victòria. Que tinguem molta sort!