L'ANY QUE VAM PERDRE EL SOMRIURE

Finalment s'acaba el 2017. Quines ganes que en tenia, i com jo segur que molta més gent. Fins 2l 16 d'agost era un any com els altres, amb les seves coses bones, les no tan bones, les oblidades al cap d'un minut i les que recordes durant molt de temps. Però aquest any va canviar el 17 d'agost. Primer van ser els atemptats, i quan ja iniciàvem una mínima recuperació, a mitjans de setembre comença la desfilada de dies històrics, de movilitzacions espontànies, d'incògnites diàries... i l'1 d'octubre. El dia en què la revolució dels somriures va deixar de ser-ho. Aquell dia, molta gent va plorar. I els dies després. I encara avui quan reveus aquelles imatges. Des de llavors, tots els intents per a recuperar el somriure, tot i que sigui forçat, en el fons sabem que ja no hi són. Aquell dia es van desemmascara del tot per a aquelles persones que encara creien que això era un procés bonic i de floretes. Des d'aquells dies, la incertesa que dominava al nostre entorn va donar lloc a uns mesos lents, d'angoixa, estressants... mesos que s'han fet llargs, que a les escoles hem hagut de donar-li la volta amb les dificultats que això representava. Aquests 4 mesos han estat com 4 anys. I en aquest aspecte, no sembla que e 2018 vagi a ser diferent. Començarà encara amb presos injustament i amb mig govern a l'exili. Segur que tornarem a sortir al carrer, i seguirem lluitant. Però els somriures els deixarem al 2017, la meitat el 17 d'agost, i l'altra meitat l'1 d'octubre. Si us plau, 2018, dóna'ns alegries!
Tot i això, seria injust canviar d'any sense recordar coses que sí han anat bé, com unes noves obres de teatre a l'escola, el primer concert amb els Twocats, les vacances d'estiu als diferents càmpings, i és clar, Disneyland París. Totes, però, anteriors al setembre; vaja, vaja, vaja...
El 2018, com és habitual per a cada nou any, hauria de portar resposta a moltes incògnites: sobre el futur del país, com seran els propers mesos; a la feina, on els canvis estan ara a mitges i alguns pinten bé i altres caldrà deixar passar temps; al temps d'esbarjo, on Twocats té coses a dir i nous capítols sobre relaxació i mind-fullness... Tot això, només per citar coses externes, caldria sumar les internes... Ufff, ja fa costa amunt el nou any! A per ell!!! (ui. no!) Bon any a tothom!