LA FADA NEGRA

Vet aquí un llibre que ja fa força mesos que tenia entre les mans. Fins i tot me'l vaig endur per les vacances d'estiu i vaig llegir la primera pàgina. Però misteris inexplicables, el vaig deixar de seguida. No em va venir de gust, i d'ençà que tenia la sensació de què no m'agradaria i m'avorriria.
Evidentment, arribà el dia que el vaig començar seriosament i val a dir que amb les baixes expectatives que hi tenia dipositades en ell, encara se n'ha sortit prou dignament i ha acabat sent una bona lectura. No arriba al "top five" de l'any, però tampoc serà dels últims.
Aquesta novel·la d'en Xavier Theros ens trasllada a la Barcelona revolucionària dels temps del general Prim, cap al 1843. Hi trobem un capità de policia amb un passat polèmic que s'enfronta a un assassí de criatures a qui deixa sense sang. Mentre intenta esbrinar la solució d'aquests crims, totes les trifulques i batalles de l'època.
Com a coses bones té que la lectura es fa àgil, que la intriga per descobrir qui mata els nens i nenes es manté durant tota la novel·la, i també que he après una mica més d'història del país, en una etapa que no és tan llunyana però és de les que no tenen tanta rellevància en la nostra cultura històrica (se'n coneixen millor altres esdeveniments).
Com a cosa negativa, que la proporció entre les dues trames és gairebé idèntica, i no queda molt clar quina és la principal, ja que els fets de la revolució passen per sobre dels crims, però són justament aquests qui et fan seguir llegint. Potser la intenció ja és aquesta, la de donar importància a les dues temàtiques, però a l'hora de llegir, potser una queda per sota de l'altra. I al ser la històrica la que queda per sobre, el desconeixement dels fets fan que et perdis una mica entre personatges, dates i cap a on van els trets (mai més ben dit).
Segurament, un dels punts que fa que potser no acabés d'entrar en la novel·la, és la nul·la identificació amb el personatge principal (ni amb cap altre). Per poder sentir-te protagonista i ficar-te dins la trama, has d'empatitzar amb algun personatge, fer-te'l teu i empatitzar. Però clar, en aquest cas, el protagonista té unes actituds i maneres de fer tan poc encertades en alguns moments, que no me'l sento propi, i aquestes nimietats són les que diferencien un llibre que m'atrapa d'un altre que no.
Així doncs, la podem considerar una bona novel·la, amb molts aspectes positius, però que tampoc ha arribat a un clímax lector. Tot i així, recomanable.