LA CIUTAT DELS INSOMNIS

Fa justament un any, vaig escriure un article sobre el Saló de la Infància, donat a què hi vaig anar amb el MEC després de gairebé vint anys sense posar-hi els peus. La conclusió que en vaig treure va ser força positiva.
Aquest any doncs, hi havíem de tornar. Caratxus! Primera sorpresa! Li han canviat el nom; enlloc de Saló de la Infància l'han anomenat "La ciutat dels somnis". Deuen tenir algun hippie al capdavant, i li ha donat per canviar el nom. Bé, no seré qui es queixarà dels canvis, no?
Ep, segona sorpresa! És que també han canviat el format. Ara està estructurat com si fos una ciutat  i hi ha diversos espais on els nens i nenes poden experimentar allò del "Què vull ser de gran?", de manera que les activitats estan centrades e diverses professions. Vist així, i llegits els objectius pedagògics, creus que ha estat un gran encert donar-li aquest aire i caire nou.
I fins aquí.

THE END

Ha estat entrar i veure que això no seria el mateix que l'any passat. Anem a jugar a les diferències!
Primera diferència: De dos pavellons i una plaça exterior, a ocupar només un saló. Només amb això ja està dit gairebé tot. La mateixa gent de cada any, concentrada en un sol espai, enlloc de reparti-se entre tres: aglomeracions.
Segona diferència: Les activitats estaven agrupades entre elles, de manera que no podies fer una, la que més t'agrada, i després anar a un altre lloc. Feies cua, entraves en un espai que compartia tres, quatre o més professions relacionades, i les havies de fer totes.
Tercera diferència: Aquest fet provocava que les activitats duressin molta estona, i per tant, les cues fossin eternes, ja que entraven per grupets, però d'entrada a entrada podien passar de deu a quaranta! minuts. Recordeu que tothom estava al mateix pavelló!
Quarta diferència: Mireu si no estaven preparats per la gentada, que a una de les activitats se'ls ha acabat el regal estrella a mitja tarda. Ja no els quedaven més! Però és que pels nens i nenes que vagin demà, tampoc en tindran! Comentaven però que almenys, els de demà no ho sabran que regalaven això.
Cinquena diferència: Tanta gent hi havia, que com es veu a la fot, algunes activitats repartien número, i a les dotze ja no en quedaven per la resta del dia, i per tant, ja n'hi havia unes quantes que no faries.
Sisena diferència: Els monitors, (sort d'ells), en algunes parades no feien torns per dinar, de manera que algunes activitats, al migdia tancaven, fent minvar el número de llocs on poder fer alguna cosa!
Setena diferència (tot i que potser no ho és perquè tampoc ho recordo): A les activitats de Llet Nostra i de la Federació Catalana de Futbol, monitores explicant-se... en castellà! Molt "nostra" i molt "catalana".
Així doncs, tot i de no es pot dir "d'aquesta aigua no en beuré", si de mi depèn, l'any que ve, si segueix sent happy flowers en un espai reduït, amb mi que no hi comptin!