3D

Alguna vegada he justificat amb el MEC algunes de les visites a cinemes realitzades aquests últims anys. Evidentment, tot té un límit, i no cauré tan baix com anar a veure una ecspanyolada, però de tant en tant en cau alguna que en una situació normal, no aniria  a veure.

El cas que ens ocupa és el de Megalodon (al sofà) i la segona part, tres setmanes després, al cinema. Es tracta d'una versió moderna del què va ser la pel·lícula Jaws de l'Spielberg al finals dels 70, però com que tot ha de ser sempre més gros, ara, el tauró és un megalodó d'aquests prehistòrics que són més grossos que no te'ls pots acabar. les pel·lícules en sí no tenen res d'especial. Són blockbusters creats per ser consumits d'una tirada i oblidats al cap de poques hores. És evident però, que veure un tràiler d'aquesta segona pel·lícula al cinema, amb tota la grandiositat de la pantalla, impressiona. I si a més, et diuen que la fan en 3D, doncs mira, l'al·licient final.

La trama poca cosa a dir, excepte que almenys, és més distreta que la presentació del Barça de l'altra dia al Gamper. El tema del3D fa certa gràcia, però tampoc acaba de fer el pes. No és una pel·lícula filmada per ser vista en 3D, on tots els detalls estan fets per tal de sorprendre a l'espectador/a i anar fent-lo viure les escenes tal com si hi fossis dins. Senzillament és la mateixa peli, però que es pot veure d'aquesta manera. Hi ha alguns moments on el 3D es destaca, però que si la veus en versió normal, també tens la mateixa sensació, ja que com deia, no està filmada expressament. Crec que de fet, només hi ha dos moments en que sí notes que ve capa tut, però tenint en compte que el primer cop és un mosquit i no pas el tauró gegant.

Així que distracció sense cap altre al·licient que passar l'estona i emportar-se algun ensurt de tant en tant.