KINDRED

Vet aquí una sèrie que em pot portar a llegir un llibre. Kindred, traduït al castellà com a "Parentesco" és una sèrie sobre viatges en el temps. Uiiiii... que original, no? Doncs clar, evidentment, cal treballar-s'ho per donar el punt que la faci diferent de totes les altres. Es pot dir que el punt l'ha trobat. El què no està tan clar és si és suficient com per mantenir l'interès per veure els capítols i seguir la trama.

Podem dir que aquest objectiu l'aconsegueix en un 70%, que no està malament. Té moments bons, altres més plans, però el crescendo del final és evident, amb uns molt bons últims capítols que corregeixen la muntanya russa que han anat sent els anteriors episodis. Què veiem? Doncs una noia afroamericana que de cop i volta sense saber com es veu traslladada als Estats Units esclavistes. Torna de seguida, sembla que ha estat un somni, però torna a passar i cada vegada més estona. A més, ve en aquest passat a la seva mare que va morir en un suposat accident quan era molt petita. Un noi a qui coneix en un bar i amb qui s'embolica descobreix que això que li passa és real i viatgen tots dos al passat, d'on van i tornen un parell de vegades.

Es va entrellaçant el què passa a l'actualitat (diferències amb la família, veïns tafaners...) amb el suc de la història, que és com encaixen dues persones del segle XXI en una època on els blancs esclavitzaven els negres i els feien treballar a les seves plantacions. El xoc és brutal, i tot i que en moments es perd l'interès, el va recuperant de tant en tant fins com deia, els capítols finals que donen lloc a la segona temporada, encara que com deia es tracta de l'adaptació d'una novel·la que potser l'arribaré a llegir encuriosit com estic.

Les curiositats més grans són dues però ben diferents. Per una banda, com un noi que acaba de conèixer la segueix en aquesta aventura quan el més fàcil és dir-li "Ja t'ho faràs". És de ser molt bona persona, que per una banda ja està bé, però que evidentment, per l'altra banda, sorprèn.

I la segona curiositat és si l'esclavatge es veu endolcit a la petita pantalla. Els esclaus de la plantació no són lliures, treballen molt i no tenen bona vida, però la seva desgràcia no es veu acompanyada d'aquell salvatgisme que tenien els feixistes dels amos. Fins a 'últim capítol no es veu brutalitat, tot i que sí que s'intueixen i es coneixen abusos. Però no hi posen molt èmfasi. No és que ho vulgui, evidentment, però tot el què serveixi per fer-nos conscients de la merda que va ser aquella societat i el racisme, és bo per no repetir errors (tot i que veient com va la societat actualment, d'esperança d'anar a millor ben poca). És veritat que la injustícia que apareix a la sèrie ja és suficient, i potser per aquest motiu no han volgut afegir dramatisme. 

Per tant, ha estat bé, i amb ganes de veure com continua.