TEMPESTA APESTADA

Fa poc més d'una setmana feia referència al

final del mundial femení de futbol, on Ecspanya es va proclamar campiona. En el moment de fer aquella entrada, només parlava bàsicament de futbol, aliè encara a les imatges de la celebració i a la tempesta que es produiria a continuació.

Ara però, ja ho sap tothom, tot el món. Fa ben poquet, fins i tot la ONU (la ONU!!!) s'ha pronunciat al respecte, exigint responsabilitats i donant suport a la Jenni Hermoso, jugadora que va rebre un petó a la boca per part de l'impresentable del Rubiales.

Primer va ser el petó, amb unes declaracions del fastigós dient que tot havia estat consentit. Després unes declaracions escrites de la Jenni confirmant-ho. I a partir d'aquí, el tsunami. Les imatges del Rubiales tocant-se els ous a la llotja presidencial, com si es tractés del mascle-alfa de tota les femelles de l'estat. Després, oh sorpresa, les "declaracions" de la Jenni no eren seves sinó de la federació, falses. La gent per xarxes comença a demanar que rodin caps, i finalment, la declaració de veritat de la Jenni dient que s'havia sentit maltractada i qüestionada davant d'una agressió masclista.

Però el millor estava per venir. Divendres, quan tothom esperava la dimissió d'en Rubiales, fa un sermó fatxa, masclista i d'orgull ibèric, aplaudit pels seus acòlits, dient que res de dimissió, que la Jenni menteix, que és víctima del feminisme... blablabla. I llavors encara es desferma més la situació. Automàticament, les jugadores es neguen a tornar a la selecció (acaben de ser campiones del món!!) si no hi ha canvis. Les rebels que diuen: "Ho veieu??" Equips, organitzacions, polítics... tots comencen a dir la seva, fins la ONU avui mateix.

I mentre, la mare del Rubiales fa una vaga de fam dins una església per la injustícia que pateix el seu fill, i una altra familiar parla del linxament que estan rebent tota la família per les mentides de la Jenni. Com molt bé diuen uns analistes, aquesta part és digna de les pelis de l'Ecspanya profunda dels anys 60 i 70. Un espectacle penós que no fa res més que mostrar que Ecspanya encara viu pensant que estan al segle del seu imperi i que són els amos del món.

Tot plegat, doncs, fa un fàstic enorme. Crec que encara se'n fa poc ressò, sobretot perquè la premsa ecspanyola ja ho comença a difuminar. Però ho tenen difícil. Ho ha vist tot el món, i tot el món s'està pronunciant i implicant. Fa pena veure com els teòricament grans esportistes ecspanyols romanen callats com a rates. Només es coneix públicament l'opinió d'uns pocs. Però això no es podrà acabar de solucionar si no es mulla tothom, i això vol dir els esportistes homes. Són ells també qui han de fer sentir la seva veu en aquest tema i prendre decisions. Però per ara, ja es veu que són una colla de cagats, d'aprofitats i que només miren pels seus interessos, sense que els preocupi els drets de ningú.

Com molt bé se sap, davant d'una injustícia, els que callen estan a favor de l'opressor.

#marcaEcspanya