REDESCOBRINT CATALUNYA (2)

Les circumstàncies han fet que aquest estiu sigui un pèl diferent als anteriors. Després de molts anys, hem deixat el Pallars Sobirà i l'Empordà (entre "pitos" i flautes, ha estat Palamós (2012-2016), Lagunen (2017-2022) i Guingueta (2017-2018 i 2020-2021)). Les nostres destinacions han estat diferents i ens han dur a altres indrets del país menys coneguts. Si primer va ser un petit tast de cap de setmana a la part alta del Solsonès, ara la tradicional setmana de càmping ha estat a l'altra punta de Catalunya, canviant el nord pel sud. El nostre destí ha estat el Delta de l'Ebre, gairebé a la punta del tot. De fet, en cinc minuts caminant ens trobem al final del GR-99, que va des del naixement del riu a gairebé 1.000 km de distància fins la desembocadura.

Per no perdre tampoc el costum, vam trobar un càmping de la cadena de Les Mimoses, quan vam ser a prop de Narbonne, el 2019. Teníem molt bon record de la zona aquàtica d'aquell càmping, i assegurant el tema aire condicionat, i donat que tampoc teníem molt marge per triar, ens vam anar cap a allà. També tenia un pes important el fet de redescobrir aquella zona, després d'unes mini-vacances d'una revetlla de Sant Joan, l'any 1 abans del MEC. Després d'aquella experiència, calia tornar a treure's l'espineta, i es l'hem treta. En quinze anys la cosa ha millorat.

Tornant al càmping, si a Castelló d'Empúries teníem el Lagunen per la màxima presència d'holandesos/es (al ser els propietaris d'allà), en aquest cas, la marca és francesa, així que sense ser tants, sí que podem dir que ben bé eren un 60%. Fa una mica de cosa, sentir-se tan estranger a casa teva, però clar, si anéssim a Noruega, i hi hagués un càmping on t'atenguessin en català i que s'hi parlés... no hi aniria? Doncs ja està tot dit. El càmping bé per la part aquàtica doncs, les instal·lacions correctes, però com a França, passen coses. Aquest cop va ser 'avaria de l'aigua que ens va deixar un dia sense. El pitjor de tot era que no fluïa la comunicació i no et deien mai la veritat del què passava. Per la resta bé. Ah, i mosquits, ni una picada! De tant en tant en veies algun, però res comparat al què ens pensàvem, després de la vivència anterior. Ara que i anàvem preparats, ara no n'hem fet "gasto". L'explicació la trobem en la quantitat de libèl·lules que hi havia. Vet aquí qui s'encarrega de mantenir la zona neta de mosquits. Quin mètode més natural i eficaç!

Postes de sol magnífiques i entorn maquíssim han conviscut amb una ratxa molt forta de vent que ha fet tancar el parc natural dels Ports i ens va deixar sense poder fe les sortides previstes. ja és mala sot, caratxus! Això ens va fer torna r a visitar Peníscola, que ho teníem pendent de la tornada de València l'any passat, quan hi vam parar en el moment que queia el diluvi universal. Si ja dic jo, que la sort ens acompanya arreu on anem. Allà, era com estar en una altre país (quin greu, però és així). La visita del castell des de la platja és molt maca, i de la platja des del castell també. Un record per l'escenari on es va filmar Game of thrones (foto, foto!) i una paella que... bé... a tot li diuen paella, ara... 

Bona setmana doncs, que ha aconseguit fer-me oblidar de tots els maldecaps viscuts els últims mesos, a veure si continua la ratxa i segueixo gaudint de l'estiu, -toca dir-ho en veu molt baixa-, ara que ja s'acaba.