RALPH ROMPE LA MEVA PACIÈNCIA

Madre del amor hermoso... Començar el cinema el 2019 amb una pel·lícula de les anomenades les millors pel·lícules de l'any passat són d'aquest estil. Però al final va ser un despropòsit total.
"infantils" o per a públic familiar", no hauria de ser cap daltabaix. Algunes de
Durant les festes havíem vist per la tele un film titulat "Rompe Ralph". Mai havia tingut cap tipus d'interès en veure-la, ja que tracta del món dels videojocs, i per tant, m'era igual, a part de pensar que segur que incentivava l'addicció al joc. Un cop vista, tot i que no és cap meravella, i que evidentment centra molt la temàtica en vídeojocs, no era tampoc un desastre. Almenys passes l'estona entretingut i té algun moment dolcet. Prescindible, però passable.
Així que aprofitant l'avinentesa de l'últim dia de vacances i que feien la segona part al cinema, vam malgastar els nostres diners en veure "Ralph rompe internet".  He de reconèixer que el tràiler ja deixa clar que allò serà infumable, no tant per la trama, que està correcte, sinó per la cultura de la connexió a internet i l'addicció a aquest món. Però com que el MEC estava motivat, doncs vam tira per aquí.
Un cop vista, la sensació és força desastrosa. A veure, fins i tot podríem dir que gairebé és més per a joves i adults que no pas per nens. Tu encara pots veure amagada alguna minicrítica, però tampoc l'explicita massa, illavors encara sembla que vegi l'addicció com un acudit més. I la veritat, és un tema que no fa gens de gràcia tractar-lo a la lleugera. El cinema era ple de nens més petits que el MEC, i si ja sé que es perdia la trama en un 50%, què es pot dir dels més petits? No deurien entendre res. Que bonic veure dibuixos i quina gràcia és youtube, snapchat, e-bay i totes aquestes mandangues.
Diuen que segones parts mai són bones, però en aquest cas, que la primera ja coixejava, en aquest cas és horrorosa.
L'únic moment que em va fer gràcia, però que tampoc val la pensa empassar-se tota la peli per això),és la visita d'un dels personatges a l'aplicació Disney. La manera com juguen amb els personatges clàssics en interacció amb la protagonista és molt intel·ligent, molt per sobre de la mitjana de la pel·lícula. I la trobada amb les princeses Disney és molt còmica. Per un anti-Disney, segur que no li fa cap mena de gràcia, però si entres una mica en aquest món, aquells 5-10 minuts són molt divertits. Valdria fer més un curt amb aquesta part i llençar la resta a les escombraries.