diumenge, 6 de gener del 2019

FA 30 ANYS... 1989

Fa 30 anys, el 1989, ja comptava amb 16 anys. Feia 3r de BUP. Deu anys enrere just havia començat el meu primer curs escola a can colapi de Balmes, i deu anys després ja enfilava el final. A 3r de BUP era quan et decantaves ja cap a ciències o lletres. Jo vaig tirar més cap a ciències, tot i que encara ara no sé exactament perquè. Va ser un any complicat a nivell de profes. No es feien estimar precisament. I va ser quan vam tenir un "pájaru" anomenat Mario, que ens feia català, història i música. Només en sabia d'història. Bé saber-ne el què se'n diu saber-ne, potser sí, però ensenyar-ne, tampoc era la seva especialitat. La vam acabar avorrint de tant llegir el llibre de text i no aprofundir en res... De català no en parlem (li corregíem nosaltres les faltes que feia a la pissarra) i de música, no en sabia res de res; senzillament cobria la vacant. Molt professional per part de la direcció dels escolapis.
Va ser l'any del viatge de fi de curs al País Basc, del qual en tinc bons records, apart de l'última nit, que va acabar sent força accidentada per a molts, i com a mostra, els ullets que posen a la foto de grup del matí següent. Però va estar bé, la veritat: Donosti, Hondarríbia, Gernika... i molt autocar.
Aquell any, va ser també el de COU. A més, vam ser la primera generació en fer-lo a l'escola que ens havia vist créixer des de feia tants anys. Van marxar companys i van entrar molts de nous, amb els quals vaig fer amistat. Vaig cometre l'errada d'escollir dibuix tècnic, que va ser la meva creu, i en canvi, l'encert de Geologia. Érem uns deu o dotze, amb un profe a qui anomenàvem Indiana Jones, i va ser força interessant.
Apart del tema escolar, el 1989 també serà recordat pel començament d'una aventura que seria la llavor del què sóc ara. Vam crear Foc Nou. I aquí queda dit. Ja feia un any i mig (des de 2n de BUP) que em vaig iniciar com a monitor (o més aviat txitxarel·lo) i a 3r de BUP ja creàvem els grups Foc Nou, amb l'Albert, el Manel, la Berta, el Pere, la Yolanda, la Mercè, la Marta... Quan érem a COU, molts d'ells, també de la mà del Ferran ja van anar cap a l'Esplai del Carme. jo vaig trigar un any més. La veritat és que no m'hi veia. En els meus principis de monitor, de vegades em veia una mica superat, així que no veia clar anar cap al Raval.
Records de la meva joventut. No tinc clar si va ser llavors quan tenia una mala relació amb el fatxa de la classe, que va arribar a cridar els seus amics skins per donar-me una lliçó al sortir d'escola. Jo crec que sí que va ser aquest any. Tinc ganes de finalitzar el procés d'independència per buscar-lo per les xarxes i dedicar-li una salutació, la que llavors no li podia fer perquè la meva situació era d'inferioritat evident en aquell temps. Una abraçada de merda, Julio!
A nivell mundial. és l'any de l'enderrocament del mur de Berlín, i al revés, és quan hi ha les protestes i matances de la plaça de Tiananmen. Es funda el Partit Popular (bé, es canvia el nom d'Alianza Popular). Es fa la cadena bàltica (d'on vam copiar la via catalana). I es succeeixen ls revoltes als països amics del'antiga URSS, amb l'exemple de la Romania de Ceaucescu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada