FA 20 ANYS... 1999

Fa vint anys, jo en comptava amb 26. Les coses havien canviat molt en els darrers deu anys des del 1989. Per començar, ja treballava. Havia fet magisteri i em trobava ja en el quart curs a l'escola. Sempre que parlo de l'ofici de mestre, explico que més o menys fins que no ha passat tres anys no ets conscient de la feina que fas i te n'adones si vals o no. Doncs així és, aquell curs que havia començat poc mesos abans era el quart i el que em va començar a fer sentir mestre de veritat. Era la primera vegada que feia tercer, el primer de paral·lel amb una mestra tot terreny com la Pilar. El primer cop que posaríem en pràctica el fet de fer dos cursos amb el mateix grup, i finalment, el primer any amb les primeres obres de teatre oficials, Peter Pan i La llegenda de Sant Jordi. Aquell setembre, tornaria a 4t amb el mateix grup de nens i nenes. Per tant, a nivell laboral, va ser un any importantíssim.
Com també ho va ser en el meu temps lliure. Portava ja un parell d'anys mal comptats amb els castellers de la Vila de Gràcia. L'any 99 va ser el primer dels tres que vaig ser cap de colla. Encara no acabo d'entendre com algú com jo, que tècnicament no era res de l'altre món, enmig d'una colla de joves  amb empenta, vaig arribar a aquest càrrec. Però així va ser. I déu n'hi do les vivències... les emocions de portar aquells castells, de descarregar per primera vegada el 4 de 7 amb l'agulla i el 3 de 7; consolidar-me també com a segon d'alguns dels castells; la nevada que ens va impedir fer el 5 de 7; i també, malauradament l'ensurt d'una caiguda d'un enxaneta en una actuació de congrés (dels pitjor moments viscuts, no només aquella any, sinó en general).
Ja havien quedat enrere Foc Nou i l'Esplai del Carme. Ara estava ficat a Món Jove. Feia només dos mesos (novembre de 98) que havíem iniciat el viatge del lleure educatiu a l'escola, i ens trobàvem en el seu primer curs. Encara però, seguia vinculat amb Colònies Jordi Turull, no a Pineta, però sí fent les primeres de les tres colònies que vaig fer a Menorca amb ells. Sense cap mena de dubte, van ser les millors, per l'equip, per la novetat de descobrir-ho tot per primera vegada, pel grup de nens (que era el que vaig portar a Pineta el primer cop que vaig fer de monitor)...
I també podríem destacar que va ser l'any que vaig tornar el carnet del Barça la meu germà, ja que gairebé no hi anava mai (gràcies Van Gaal per motivar-me!)
Per tant, ja es ve que va ser un any importantíssim per les novetats que hi van haver!
A nivell mundial, lògicament cal destacar la paranoia que provocava el canvi d'any següent, passar al 2000! Els informàtics una mica més i es desmaien tots! El pitjor, és clar, va ser l'estafa de l'euro. Va entrar en vigor la moneda única, fent que s'encarís notablement la vida amb l'engany de 100 pts= 1 euro, quan en veritat eren 166. Aquest va ser l'inici (un altre) del què acabaria sent la ruina econòmica.