RETORN ALS ORÍGENS

Casualitats de la vida (i no en són poques), en un mes en què amb un exercici de record he estat
parlant dels temps passats a Can Colapi de Balmes els anys 1979 i 1989, resulta que aquest dissabte passat hi vaig tornar a posar els peus, després de molts i molts anys sense fer-ho.
Les casualitats de la vida han fet que l'equip de futbol 5 del MEC hagi quedat dins el mateix grup que la meva antiga escola, i el primer partit, ni més ni menys que a casa seva.
Així que ja em veieu tornant a entrar per la porta que en els meus temps era la de BUP. Pujar per l'escala, veure que han posat un ascensor al forat de l'escala (molt bé), i al primer pis, sortir al pati. De fet, justament el pati és la part que menys ha canviat en tots aquests anys. Segueix tenint les mateixes mides (quina sort, que hi ha escoles que fan els patis cada cop més petits), amb les porteries, els lavabos, el passadís exterior, la porxada... i el gimnàs al costat, amb les seus vestidors, de nois i noies. Així que realment va ser un retorn al què era abans, ja que estava gairebé igual. Això sí, amb un terra diferent, més modern, que drena molt bé l'aigua, les línies pintades (no es veu vell), i amb un mobiliari molt imaginatiu a la porxada al qual vaig fer fotos per veure si podem copiar.
No em vaig estar, i vaig sortir a fora (quan no jugaven) per veure des d'allà les parets i les finestres de les classe. Vaig reconèixer on vaig fer 4t, més concretament 4tC. També les finestres del què llavors era la biblioteca però desconec si ho continua sent. I és que a l'interior de l'escola sí que hi ha hagut molt més canvis. S'ha modernitzat, tenen educació infantil, fan primària musical... segur que els espais estan pensats de manera diferent a l'habitual. Sigui com sigui, la veritat és que em sentia com a casa, em sentia especial, notava unes pessigolles que em transportaven a aquells temps. Van ser 12 anys d'alumne i 4 més d'exalumne portant Foc Nou! Estem parlant de setze anys, en els quals passava moltes hores! Com m'havia de sentir, sinó!
Aquests moments per mi són emotius, sóc d'aquesta pasta entre tendre, cursi i enyorat, què hi farem... Ep, tampoc no caiguem en confusions, que vaig passar-hi molts moments, alguns molt bons, però altres no tant.. tampoc era un camp de roses. Però forma part de mi.