Com m'ha passat amb la primera sèrie del 2024, aquest llibre, Blanc letal, d'en Robert (Rowling) Galbraith, me'l vaig llegir en gran part a finals de l'any passat, però les més de cent pàgines que quedaven fins el final formen part del nou any, així que es converteix en el primer llibre del 2024.
Segon punt. Deia així el comentari final de l'entrada sobre la tercera part de les aventures d'en Cormoran Strike i la Robin Ellacott: "La qüestió definitiva és que si surt un quart, segur que me'l llegiré, així que tot i no haver eufòria lectora, sí que ha aconseguit guanyar el meu interès i ganes de saber-ne més." Doncs aquest "em llegiré el quart" ha trigat ni més ni menys que cinc anys i mig!!! He de reconèixer que no sé el perquè d'aquest oblit. Encara que a la meva biblioteca hagi entrat amb força la Camilla Läckberg, les aventures creades per l'autora d'en Harry Potter sobre aquesta parella de detectius sempre han estat interessants. No ho sé, la veritat. De fet, va ser l'adquisició del cinquè llibre la que em va fer adonar que m'havia saltat la quarta part.
Sigui com sigui, ja està llegit (i ara sí que serà veritat que no trigaré tant amb el cinquè llibre, ja que està a la meva prestatgeria esperant el seu torn), i ha estat una excel·lent manera de començar l'any lector, i més venint del ridícul de l'any passat. Espero que això m'animi a tirar endavant de nou amb la lectura, a veure si amb l'escola començada, segueixo trobant les estones.
Blanc letal doncs, és el quart lliurament de la saga de misteri d'en Cormoran Strike. Vaig haver de repassar el final de l'anterior per ressituar-me en la part de la relació entre ells dos, perquè si no, em perdia. De seguida m'hi vaig posar. Una trama molt anglesa, amb polítics i ministres del Parlament, cavalls, riquesa... però tot i l'allunyat que estaven les característiques de la història, altra vegada l'autora ha aconseguit captar l'atenció per llegir i devorar la història (acostant-se al nivell de Fjallbacka, però sense igualar-lo, almenys encara no). Els dos protagonistes aconsegueixen ser part important i s'empatitza molt amb ells, es fan molt propers. Els seus problemes personals els converteixen en gent normal, amb les seves dificultats diàries, que miren de mantenir allunyades de la resolució del crim. La combinació de les dues trames (la d'intriga i la personal) s'aconsegueix en un equilibri molt ben portat fins el final. L'únic però el podem trobar en el final, quan es va desvetllant la solució de manera molt ràpida, explicant tot el què ha passat de manera una mica atropellada, de manera que hi ha algun moment que dubtes si ja està tot clar o no del tot. Que hagi acabat de manera ràpida quan portes més de 700 pàgines cuinant la història, m'ha sobtat força i no m'ha encaixat molt.
Un però important, però que no desmereix la resta de l'obra ni molt menys. Ens veiem a la cinquena part, en algun moment del 2024!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada