OBJECTIU MONTSERRAT: ETAPA 5

Un mes i poc després de l'últim tram realitzat, seguim amb la posada a punt pel repte d'anar fins a Montserrat, justament d'aquí cinc mesos exactes. Avui es tractava de realitzar l'etapa 5, que va d'Olesa de Montserrat fins l'Aeri. Un tram que semblava no implicar dificultat més enllà del què pot suposar fer-lo amb la resta de trams fets a les cames. Però hi ha hagut sorpreses.

Hem deixat el cotxe al costat de l'estació d'Olesa amb l'objectiu de seguir les indicacions fins l'Aeri i fer el trajecte amb tren per tornar a agafar el cotxe. Però ja abans de començar, la cosa s'ha torçat. Les indicacions parlaven d'un carrer que anava en direcció contrària al què s'havia de seguir i no es veien ni fletxes grogues ni senyals de GR per enlloc. L'aplicació no funcionava massa bé, ja que no em deixava ampliar correctament el tram (cosa que ha anat passant al llarg de tota l'excursió). Finalment, la intuïció i el sentit comú m'ha fet agafar el camí correcte i començar el trajecte. Al cap de poc han aparegut, ara sí, els senyals grocs i els blanc-i-vermells. 

El camí intenta evitar arribar a l'aeri per la carretera principal, cosa que seria força perillosa. Igualment, començar a caminar en direcció contrària a Montserrat feia basarda. Un cop creuat el riu (la primera vegada), s'arriba a través d'una carretera en males condicions pels vorals, a l'antiga colònia Sedó. Sembla un bon lloc per aprendre sobre la història de la indústria a Catalunya. Xocava imaginar com deurien viure en aquella època, tots allà, com si fos un poble en si mateix.

Després es passa per una urbanització, Can Vinyals, però el més destacable és l'absència de senyals. Hi havia força moments de dubtes que he mirat de solucionar com he fet al començament a l'estació, però desesperava una mica el temps perdut. Acostumat a la bona senyalització de tot el camí, sobtava aquesta desaparició de senyals. O bé se'ls acabava la pintura i havien de racionar, o bé els de la urbanització les han esborrat perquè els molestava. Si és així, burros. Al final, és qüestió de seguir tota l'estona la mateixa carretera, que al final porta de nou a la principal, però molt poques, poquíssimes senyals. Interessant trobada en aquest tros amb un parell de mini-carros portats per rucs. Taxis de l'edat moderna.

Després de fer un trosset de carretera en direcció contrària i creuar el riu (segona vegada) agafem per fi un camí de carro per anar fins l'aeri. Hi ha algun senyal més, però res comparat amb la súper-senyalització dels altres trams. A més, sembla que l'home de qui segueixo la ruta, de tant en tant té algun problema de lateralitat, ja que parla de dreta i esquerra i in situ, és al revés. La cosa s'acaba de complicar quan trobem el camí tallat per obres. Primer sembla que l'alternativa va cap al mateix lloc, però tres minuts després, ja es veu que s'allunya moltíssim. Esperant que no hi hagi problemes, passem la tanca i seguim el camí, el correcte perquè tot i poques senyals, hi són. Esperem que les obres s'acabin perquè si un dia passo per allà i estan treballant, no em deixaran passar.

Finalment, amb ja els últims minuts caminant tenint al costat la muntanya de Montserrat, arribo a l'aeri al cap de dues hores i quatre minuts. guai contrastar la foto del principi (a Olesa) amb la d'aquí sota (a l'Aeri). 

Descomptant els dubtes, marxes enrere, consultes, estaríem parlant de quasi dues hores. El total es troba ja en 9 hores si sumem etapes fetes. Quan sigui el moment d'ajuntar etapes seguides, començarem a acotar temps de veritat.