MIG PLE O MIG BUIT

Un dels jocs més populars entre canalla, joves i no tan joves, és, des de fa molts anys, el FIFA de la Playstation. Cada any va fent alguna modificació, i cada dos-tres se'n fan algunes més destacables. Aquest any, el joc canviava de nom: ja no es podia dir FIFA perquè s'havia acabat el contracte i evidentment, per qüestió de diners, era millor canviar el nom. Ara és EA Sports Fc 24, o sigui, per tothom, el FIFA 24. La veu dels que parlen tampoc són els de sempre, sinó que ara són veus d'altres periodistes, i d'un vividor d'aquest que tan agraden als joves i que no sap què fer amb la seva vida (ai pobre, potser és bon xaval i aquí l'estic lapidant senzillament perquè no el conec i  es fa dir DJ Mario (coses dels prejudicis).

Però bé, el motiu de l'entrada és el salt espectacular que ha fet el joc amb e futbol femení. Han vist que té tirada, i han optat perdonar-li un paper més destacat. Si l'any passat només es podien fer patits de seleccions i gairebé totes les jugadores tenien les mateixes cinc cares, aquest any, ja hi ha els equips, les seves lligues i competicions. El grafisme és més aconseguit, i veus en moltes d'elles, les característiques facials de les jugadores reals. Aquí és on tenim el got mig ple. És un gran avenç en el tema de la igualtat, i gràcies a això, el futbol femení i les seves integrants seran cada vegada més conegudes. És una gra notícia i un gran èxit.

Però hi ha també el got mig buit. Cada jugador té una valoració en punts segons la seva qualitat. Han fet les estadístiques tal com estan valorades, en comparació en cada un dels seus esports. Així, Messi té una valoració de 90, Cancelo 86 i Marc Bartra un 79. Lògica pura. Per la banda femenina, Alexia, Aitana, Kerr... tenen més valoració que Toletti o Hurtig. La qüestió és que la puntuació està feta de la mateixa manera, així que l'Alèxia té un 91 (recordi que Messi 90). Aitana té un 90 (Neymar un 89). Clar. Si mires només jugadors o només jugadores, és lògic. Però si els ajuntes, la cosa grinyola. I per molt que ho expliquis, la gent banal, ignorant, masclista o corrent, això no ho entenen. I s'ho prenen com un insult. No entenen que la Irene Paredes tingui és punts que De Jong o Modric. Una cosa és la igualtat entre els esportistes, però una altra cosa és voler ser més papista que el Papa. I això és tirar-se pedres a la teulada, de manera que hi hagi persones (homes, clar) que s'emprenyin amb la igualtat o el feminisme. I una cosa que havia de ser positiva, en alguns casos està produint l'efecte contrari. Era tan senzill com mantenir-los en dos categories separades. Perquè si es puntués les jugadores amb menys, seria també un daltabaix explosiu. És complicat trobar l'encaix, ser just i políticament correcte a la vegada.

Només un darrer apunt destacat sobre un altre tema. Veure la foto que acompanya el joc. Zero samarretes del Barça per tres samarretes del Madrit. Sense comentaris. I més si ens fixem que apareix en Bellingham amb la blanca quan porta quatre dies allà, i en canvi, apareix l'Alèxia... amb la de la selecció cspanyola. Fàstic feixista un cop més.