LA PRIMERA DE QUATRE

Doncs au, ja tenim la primera de les quatre copes que volem guanyar aquest any. La Supercopa ecspanyola ja ha caigut de la nostra banda (queden copa de la reina, lliga i és clar, la difícil, la Champions).

Per tal de guanyar-la, dimecres havíem d'eliminar el Madrid a les semifinals. Una aaaaaaltra vegada contra les blanques... i com bé deien, en aquests partits és on es veu que no hi ha tanta diferència entre els dos equips. PAM! 4 a 0 i cap a casa. I no van ser cinc perquè ens van anular per mil·límetres el cinquè. Al Madrid li passa el què a nosaltres amb el Lió (i per això no me les vull trobar a partit únic).

La final, contra el Llevant, actual segon classificat de la lliga, amb només sis gols en contra. Que només les hi han fet sis gols en 13 partits? PAM, set a zero i cap a casa. He de reconèixer que ahir va ser una mica abusiu, i que, ostres, no sé... falta una mica d'emoció. Guanyar d'aquesta manera, sense patiments i descaradament, comença a ser monòton. I això que va estar a punt de no ser així. La Cata va sortir freda i volent fer el seu dríbling habitual, es va menjar la pilota i sort de l'Engen (quina temporada està fent de central!) que la va treure de sota la línia. I pocs minuts després tornen a tenir una oportunitat claríssima. Ja deia en aquell moment que se'n penedirien de no haver marcat, perquè no tornarien a tenir més oportunitats. I així va ser. La màquina va començar a funcionar, i van anar caient els gols un darrere l'altre. 

Graham, MVP, la millor, amb tres gols. Salma, que té el sant de cara, un parell. Ona, fitxatge brutal de l'any, un altre i és clar, The Best, Aitana, el setè. A la mitja part, amb cinc a zero, ja estava sentenciat, i la segona part va arribar a ser avorrida i tot. Però és que estem davant d'un equip tan superior, que no sé com gestionaran el moment (que tard o d'hora arribarà) d'anar de baixada.

Almenys, es va notar un canvi important. El lliurament de la cop va ser a a gespa, i de les medalles també. Sembla que s'ha acabat veure aquella imatge esperpèntica de les pròpies jugadores agafant les medalles elles mateixes d'una taula de l'Ikea. Ara bé, atenció. El Madrid masculí es va endur 15.000.000 d'euros per la copa. Ahir, l'equip femení, se'n va endur... atenció... 25.000. Espot entendre que no sigui tant com el masculí, però no fotem... Si fos la meitat, set milions, ja seria un escàndol, aquesta xifra és insultant. De mica en mica, diuen... però potser que espavilin... però mentre tinguin excuses (el camp del Leganés no estava ple, ni molt menys) tampoc podrem apretar. Però en una societat tan masclista com l'ecspanyola... aquest tren va conduit per vaques.