FA 30 ANYS, 1994

Si el 1984 va deixar un gran record en la memòria, el 1994 no pot dir el mateix, tot i que déu n'hi do la de fets importantíssims que vaig viure quan ja tenia 21 anys. Per començar, vaig acabar la carrera de magisteri i per tant, ja era mestre (gran final amb el viatge a Menorca en grup petit (B five!) enlloc de les les gregues amb les "pijes") Tot i això, encara no hi vaig treballar. Aquell setembre em convertia en el coordinador del menjador escolar de l'escola Sagrada Família de Sant Andreu. Amb un equip de monitors molt jove però amb ganes, vam convertir aquelles dues hores en una mena d'esplai diari. Els primers mesos van estar força bé. Amb les escoles i alumnes actuals, tinc dubtes de quina hauria estat la resposta a les activitats proposades. 

La del menjador no va ser l'única responsabilitat que vaig agafar aquell any. A l'agost, les primeres colònies com a responsable, i a partir del setembre, responsable també de l'esplai, que justament aquell nou curs es fusionaria amb l'Abiyoyo, una unió que en aquell moment aportava coses molt bones i positives, però que seria en el fons, la llavors del final. Tot plegat em va portar a fer el curset de director de lleure aquell mateix any. I no deixem aquest món encara, perquè el 1994 va suposar el meu retorn a Pineta com a monitor. A través d'una companya de magisteri que era monitora, i buscant-ne per a aquell estiu, vaig anar-hi dins el grups de Petits. Fou simplement meravellós. Tornar a fer 15 dies de colònies a Pineta, amb un grup maquíssim... snif, snif... I encara queda Foc Nou! El juny del 94 tancava la meva relació amb Foc Nou i Balmes. Va ser l'últim any però també el millor de tots, celebrant els deu anys de convivències, gran equip, nens motivats...Però ja se sap la història... Jo, il·lusionat per haver acabat la carrera i buscant feina, i el "senyor director" d'aquell moment (P.S.) va dir que no hi havia vacant, quan després vaig saber de companys meus que van fer entrevistes. Les meves disputes amb el director per temes de Foc Nou em van costar que no treballés com a mestre a l'escola.

Tela marinera doncs, amb el 1994, no? Doncs encara hi ha més. Després de 8 intents, aconseguia el carnet de moto. Sempre recordaré aquells exàmens a Montjuïc, on repartien els carnets aleatòriament, en alguns casos depenent de com anaves vestit. També va ser l'any de l'acampada del 0'7% a la Diagonal. Quines vivències, va ser increïble. Potser estem parlant dels meus millors anys. Llàstima del Barça. Fou l'últim any del Dream team, amb la derrota a la final de la Champions per 4 a 0 amb el Milan, vist al Palau Sant Jordi.

Aquell any es va cremar el Teatre del Liceu, i d'aquí una de les anècdotes més recordades, quan una de les nenes de l'esplai va dir: "No arreglaran el Teatre i donaran els diners a famílies del barri per no ser pobres". Quina esperança als seus ulls, quina desil·lusió de societat.