EL CANT DEL CUCUT

Quan donava voltes per les llibreries, buscant voluntaris pel passat Sant Jordi, em topava amb una novel·la que feia bona pinta: L'ofici del mal, de Robert Galbraith. No el vaig arribar a comprar. Resulta que és el tercer lliurament de les aventures d'un detectiu privat, en Cormoran Strike, i vist això, no veia clar comprar un llibre que era un tercer volum, per si no entenia alguna cosa, o em perdia en detalls.
Va ser gairebé immediat, assabentar-me que en Robert Galbraith no és ni Robert, ni Galbraith, sinó el pseudònim de la J.K.Rowling, creadora de l'univers Harry Potter. Un cop acabada la saga del mag, ha volgut endinsar-se en altres terrenys, utilitzant un nom fals per tal de no embolicar la troca i generar falses expectatives. Ho va intentar amb una novel·la costumista i no va tenir massa sort. Però amb aquest detectiu no li ha anat tan malament.
Així que vaig dirigir-me a una biblioteca per buscar el primer llibre de tots, El cant del cucut, i veure què tal. La conclusió és de mig mig. Per una banda aconsegueix que no deixis el llibre perquè vols saber com va avançant la trama i saber és clar, qui és l'assassí de torn, però també és veritat que li sobren pàgines. El seu desenvolupament és potser una mica lent, i costa molt que passin coses que mantinguin l'interès més enllà de saber la solució final. Seria un llibre d'aquells en què algunes persones passarien directament a les últimes pàgines i acabar-lo ràpid. En el me cas, les he llegides totes. Té un punt de bé, i un altre de no tant. Està molt equilibrat. Així que he anat a buscar el segon llibre, El cuc de seda, a veure si decanta la balança cap a una de les dues bandes. En breu ho sabrem, que ja han arribat les vacances, i per fi, tot és més relaxat.