Juliol i quasi agost 2017: Vaga al metro. Vaga al bicing. Vaga a l'aeroport. Vaga de taxistes. Vaga de RENFE.Els fem un aplaudiment i marxem? La imatge de Barcelona aquests dies està sent francament deplorable. No hi ha dia que no hi hagi algun sector del transport o relacionat amb la mobilitat en vaga. En aquest bloc ens hem fet ressò força vegades de les aturades del metro, ja que són les què m'afecten més. Però veure al telenotícies les imatges de la gent desesperada, fent cua, sense saber què passa, on han d'anar, fa molta llàstima, i dóna la sensació de ser un país de pandereta. Ara vaig a ser dolent, però m'agradaria saber quants suports té el "SÍ" entre els convocants d'aquestes vagues. Crec que no arribaria ni al 10%. No fa falta dir res més.
A veure. La llei reconeix el dret de vaga, i és un dret que tenen tots els treballadors a la nostra societat, això no ho negarem. Però em sap greu, però quan el dret de vaga vulnera la llibertat d'altres persones, ho sento molt, però no hi estic d'acord. Quantes vegades em vagues anteriors s'ha demanat que siguin també innovadors, i busquin maneres de fer vaga que toqui als nassos a les persones amb qui volen negociar? Però res, és molt més fàcil perjudicar el ciutadà de peu, la gent normal que es veu impedida per fer vida normal. Per mi, aquestes maneres de fer vaga estan en contra de la gent, i per tant, l'únic que generen és antipatia cap als treballadors, quan segurament tenen raó en les seves demandes (potser els del metro, ni això).
Així que sí al dret de vaga, però que deixin la gent en pau i que "ataquin" els seus caps. Ah... per això no tenen nassos. Vaguistes, però també covards.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada