D'això ja fa 36 anys, i jo en tenia 8. El MEC, que justament ara està també de colònies, té aquesta mateixa edat que tenia jo llavors. Apunt 1: això vol dir que va començar un any abans que jo (amb 7); apunt 2: no és el mateix els 15 dies al Pirineu aragonès dels anys 80 que 10 dies al costat de Vilafranca i amb totes les xarxes socials activades. Però són colònies, això sí.
Aquest any els monitors de l'esplai van decidir, amb molt encert, engegar la motivació abans de marxar, així que vam rebre una carta convidant-los a la coronació de la princesa del regne d'Andra. Resposta del MEC: "Són els monitors disfressats, quin rotllo!"
Amb una resposta com aquest et quedes glaçat. Realment, els nens d'avui no són com els d'abans, i qui digui el contrari, no sap què diu. Per aquells temps, i fins i tot més tard, quan jo ja feia de monitor, ens ho creiem tot. Vam creure de debò que van cremar una bruixa (que bèsties...), que hi havia extraterrestres rondant per allà, que els cavallers havien vingut a través del temps... tot! Era més tard, quan et feies grans, que començaves a veure la llum, però seguies la història com els petits perquè així ho vivies amb més intensitat.
Ara, els nens i nenes ja estan de tornada de tot. Se'ls han ofert tantes coses, i els grans (tant nens com adults) han contribuït tant a fer-los tocar de peus a terra, que per ells, la fantasia és una tonteria. El què no saben és tot el què es perden al no participar d'aquests centres d'interès, al no patir amb els personatges quan els passen les desgràcies i a gaudir de la victòria quan aconsegueixes fer fora els dolents. Aquest dèficit que tenen els infants actuals, els fa ser diferents a com érem nosaltres. Algú diria: ni millor ni pitjor; diferents. Jo diria, que sí, que pitjor, perquè la part creativa es fon enmig de tantes dosis de realitat.
Visca la fantasia, visca la màgia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada