OPEN CAMP

L'Open Camp és (va ser) una aposta per tal de donar vida a l'anella olímpica. L'estadi Lluís Companys només obria les portes a la festa dels súpers (un cap de setmana a l'any), concerts multitudinaris (tampoc en són molts) i algun esdeveniment esportiu molt puntual. Poca cosa comparada en el què se suposa és un dels emblemes de la Barcelona moderna post-olímpica, tant de moda aquests darrers dies.
Van pensar en fer una mena de parc temàtic esportiu, únic a Europa, diuen (algú s'ha posat a veure si és veritat?), amb tot de proves, activitats relacionades amb el món dels esports. Ara fa poques setmanes, els seus gestors avisen que si l'Ajuntament no col·labora, hauran de tancar.
Què ha passat?
Justament fa poc menys d'un mes hi vaig anar per primera vegada amb el MEC. El primer que et trobes, abans d'anar-hi, és que els preus no són precisament "populars", de manera que és possible que les famílies prefereixin gastar-se els diners en altres coses. Després t'assabentes que un dia de les festes de Nadal, per molt pocs diners, però molt pocs, tenies l'oferta del passi anual. Tampoc és que els sortís molt a compte.
Total, que ens dirigim cap a l'estadi olímpic, i quan ets a la guixeta de les entrades, salta la sorpresa: "Ui... l'heu comprat per internet? És que l'aforament és ple, ja que està ple de casals. Si entreu ara, fareu cues de més d'una hora. Si us espereu cap a les 15h, alguns casals ja desfilen i serà més fàcil fer les activitats".
Molt bé! Fem un aplaudiment i marxem? Com podeu vendre entrades si està ple? Quins nassos! El pobre noi de les entrades diu també que em podien canviar les entrades per un altre dia. Però li comento que un altre dia també hi haurà casals, no? I m'ho confirma.
Decidim anar a donar una volta per Montjuïc fins les 15h. Quan entrem, totes les activitats són plenes de casals igualment, però les cues són suportables, d'uns 10-15 minuts.
La primera activitat és xutar a un porter. Després del quart d'hora de cua, entra el MEC, fa 3 xuts i au, cap a fora. Ja està? De debò?
- Vols tornar a fer-ho? - pregunta un monitor.
- Sí, ens esperem?
. No, heu de tornar a fer la cua.
Genial... Començo llavors a fer un parell o tres de tuits aplaudint la gestió de l'Open Camp. Anem fent activitats, i el MEC s'ajunta a un grup d'un casal per poder fer els esports conjunts (gràcies Pau, que així es deia el monitor que va acceptar-lo).
Però clar, finalment arriba el moment en què ara sí, els casals marxen. I què passa llavors? Que ens quedem sols. Impressionant. Es veu l'estadi buit, les proves buides i grups de famílies (tres o quatre com a molt, comptant-nos nosaltres) anant d'un lloc a l'altre.
A veure, la idea és bona, les activitats estan bé, però clar, alguna cosa falla. Els preus han de ser cars per mantenir tot allò en funcionament, però clar, a la que treus els casals, allà no hi ha ningú. Propaganda n'hi ha hagut, però així com el primer any n'hi havia molta, aquest any gairebé inexistent. I quan fas una cosa com aquesta en una ciutat com Barcelona, amb tant ventall d'activitats, o et promociones molt fins a fer-te pesat (què dir de l'anunci del Tablao Flamenco al metro cada deu minuts)
o acabes oblidat. I això és el què li està passant a l'Open Camp. Està morint, però no d'èxit.