LA INVASIÓ DELS CASALS

Un nou estiu amb el MEC et porta a visitar molts llocs de Barcelona, alguns per tercera, quarta... vintena vegada... En una entrada anterior parlava de la invasió de turistes que hi ha ala ciutat en aquestes dates, de manera que segons on vas, et sents estranger a la teva pròpia ciutat. Aquest any ha sorgit encara amb més força un moviment de rebuig contra els turistes. Totes les opinions són dignes de ser respectades, però els anti-turistes sovint traspassen la línia de la mala educació, i per una mica de raó que tinguin, la perden tota sent tant irrespectuosos amb les persones que venen a conèixer el país. És evident que hi ha turista emprenyador, però tothom sap quines edats tenen i què venen a fer. Per tant, és qüestió que l'organisme competent, digues-li ajuntament, prengui mesures. Per cert, aquests anti-turistes, després fan el mateix que ells, agafen un bitllet barat d'avió i es planten per quatre cuques en una altra ciutat a fer el ronso.
Però no parlem de turistes aquest cop, encara que ho sembli. Vull parlar sobre una plaga molt semblant a aquesta. Si vols fer estiu a Barcelona i evitar el turisme, vas a llocs com piscines (siguin Creueta o no), Open Camp, Tibidabo... Però vagis on vagis, et trobes tot l'espai envaït per unes personetes amb samarretes de colors i acompanyades dels seus monitors. Són els casals. És increïble! La visita a l'Open Camp, que per sí sola mereix una entrada apart, va anar acompanyada de la impossibilitat de fer cap activitat perquè totes estaven ocupades pels casals d'estiu. I l'altre dia al Tibidabo, tres quarts del mateix... al Tibidabo! Estan per tot arreu! S'entén que costa tenir-los en un casal tancat, i han de sortir a fora, però és que n'hi ha tants i per tot arreu, que la veritat, entre uns i al
tres, fan que sigui impossible fer estiu a la teva ciutat sense fer cues i cues... Quin rotllo! Almenys al parc de la Creueta diferencien la zona "casal" de la zona "ciutadà comú". Però com no tinguis aquesta sort, ja has begut oli!
De totes maneres, una abraçada a tots els monitors de casal, sobretot als que ho fan ben fet, amb ganes i idees noves, sense caure en el taller de boles malabars!!!